Opinió
Albert Llobet
La Península Ibèrica és una de les zones del continent europeu amb més potencial per produir energia solar fotovoltaica (FV). Tot i això, en els darrers anys, països menys assolellats com Alemanya, Regne Unit i França han instal·lat més capacitat de generació que Espanya. Com és això?
La implantació de les energies renovables depèn molt del marc legal i de la seva estabilitat. Així, mentre al món s’anaven introduint polítiques de llarg termini enfocades a augmentar la potència d’energia solar instal·lada, a Espanya s’hi posaven obstacles. Els més importants, els canvis amb caràcter retroactiu de la retribució de l’electricitat vessada a la xarxa en temps de Rodríguez Zapatero, i l’anomenat impost al sol introduït pel govern de Rajoy. Aquestes mesures van fer que invertir en generació renovable fos poc rendible i arriscat. La conseqüència fou una aturada generalitzada en la instal·lació de centrals de generació renovable que encara dura.
A més, a Espanya són majoria els grans parcs solars en espais no urbanitzats. Altres països com Alemanya, Itàlia o Holanda tenen una major proporció d’instal·lacions als sostres d’edificis residencials, comercials o industrials. Amb aquestes petites instal·lacions es genera electricitat renovable per consumir al mateix edifici o a edificis propers; el que es defineix com a autoconsum. Un sistema elèctric amb aquestes característiques permet més eficiència, un abaratiment de l’energia elèctrica, més els beneficis i més llocs de feina. De fet, es considera una eina necessària per a la transició a una economia lliure de combustibles fòssils.
La bona notícia és que, amb el nou govern, el marc legislatiu és molt més favorable i posa les bases per accelerar el desenvolupament d’instal·lacions per a l’autoconsum d’energia renovable.
En concret, els Real Decreto-ley 15/2018 del 5 d’octubre i 244/2019 del 5 d’abril han eliminat l’impost al sol i definit les tipologies d’autoconsum, la compensació econòmica per l’energia sobrant abocada a la xarxa i els tràmits necessaris per autoritzar una instal·lació d’autoconsum. A destacar especialment:
• La figura de l’autoconsum col·lectiu. És essencial per poder desenvolupar l’autoconsum urbà, a polígons industrials i en comunitats d’autoconsum local. Amb aquesta figura, grups de consumidors poden repartir-se l’energia generada al mateix edifici o en una instal·lació pròxima.
• La compensació per energia abocada a la xarxa. Amb instal·lacions ben dimensionades, la part de la factura elèctrica associada al consum d’energia es pot reduir significativament, de manera que la inversió queda justificada.
• La diferenciació entre generador i consumidor, que permet models de propietat innovadors.
• Els tràmits per autoritzar ‘instal·lacions de potència fins a 100kW (uns 20 pisos) se simplifiquen.
Aquesta legislació estatal, combinada amb ajudes locals com les de Barcelona Energia, i la baixada del cost dels panells solars, ajudaran a desenvolupar l’autoconsum d’energia solar FV.
