Cultura
Mireia Guilera
El 8 de novembre la Casa Orlandai acollia un concert de Cesk Freixas, en una col·laboració que va fer el cantautor amb el Grup Caliu Ateneu Divers, per donar a conèixer l’entitat al barri de Sarrià.
El Grup Caliu porta quasi 30 anys oferint lleure inclusiu a les persones amb capacitats diverses, i l’entitat és una de les pioneres i única a Catalunya i a Espanya en aquest àmbit. Tot i això, aquests mesos el Grup Caliu ha hagut de reivindicar-se molt per fer sobreviure el projecte, atès que ha estat víctima de la pressió immobiliària.
És per això que des de l’Ateneu Divers fan xarxa per donar a conèixer l’entitat i evitar el tancament. Per aquesta missió tant especial, l’encarregat va ser, Cesk Freixas, vell conegut del Grup Caliu i col·laborador habitual de l’entitat.
Quin vincle tens amb Sarrià?
Doncs és un vincle estrictament musical, perquè hi he vingut ben poques vegades al marge de quan hi he fet concerts.
Has canviat moltes vegades de casa? Actualment, vius a Barcelona o en un poble?
Sí, he fet una dotzena de mudances! Ara visc en un poble al Delta de l’Ebre.
Fas vida de barri o poble ?
Més de poble, pel lloc on visc.
Ets lector habitual dels diaris de proximitat?
M’agrada llegir diaris digitals, en paper quasi que no en llegeixo cap. I la veritat és que els diaris més locals o comarcals sempre m’han agradat més, perquè expliquen allò que passa amb el filtre de la proximitat.
Diries… que la cançó ‘Pregó’ del teu últim disc és una declaració d’amor?
Sí, és una declaració d’amor cap a la música, cap a les cançons.
Per què vas escriure la ‘Petita Rambla del Poble Sec’?
Perquè volia fer una cançó que parlés del Poble Sec, que era el lloc on vivia ara farà 10 anys, i vaig trobar l’excusa a la plaça del Sortidor, en un tema que parla més de la vida emocional que de la pròpia ciutat en si mateixa.
«M’agraden les ciutats, hi trobo un desordre molt evocador que explica com funciona la nostra societat»
Podries, fer una nova cançó, per seguir amb l’arrelament als espais propers, i al paisatge urbà?
Sí, de fet és una temàtica que és força present en les meves creacions. M’agraden les ciutats, hi trobo un desordre molt evocador que explica com funciona la nostra societat.
Podries fer, una nova versió sobre la vida quotidiana del barri de Sarrià?
Podria, i tant, però hauria de conèixer més Sarrià, primer!
De petit, eres nen de jugar a pilota a la plaça?
No gaire, la veritat. Jugava més al camp, entre ametllers i ceps, fent amagatalls i cabanyes amb els amics.
Què és per a tu, ‘Festa Major’? (Recordem que es el títol del seu nou disc)
És una invitació a percebre la vessant més sentimental de nosaltres mateixos, una incursió cap a dins del nostre univers emocional, una celebració de la vida i de cadascun dels seus petits detalls.
Com vas, conèixer el Grup Caliu – Ateneu Divers ?
Fa molts anys, quan em van explicar el projecte i hi vaig col·laborar per primera vegada ajudant-los a organitzar un concert per recaptar fons.
Que és per a tu, el Grup Caliu ?
És un col·lectiu necessari per treballar la idea inclusiva de la cultura i l’oci. Cal que sigui obert per a totes les persones, i cal algú que hi lluiti, i ho faci amb coherència i conseqüència, com fa el Grup Caliu.
Què vol dir que tens les claus del local del grup Caliu?
En aquesta primera col·laboració, i en senyal d’agraïment, també simbòlicament, van regalar-me les claus per convidar-me a ser un membre més del seu projecte. Va ser molt emocionant.
Si Cesk Freixas fos un estil musical… Quin seria?
Cançó de protesta.
