El Racó del Veïnat
Maite Pipó i Valls
Tres reis, savis o mags, deixant el caliu de la llar,
es posen en camí perquè, segons els seus estudis i pronòstics,
és arribada l’hora del naixement d’aquella criatura,
d’estirp divina, però vingut al món amb la mateixa condició
de tots nosaltres, per complir el que s’espera d’Ell,
salvar-nos del nostre propi orgull, de les flaqueses
i de la infidelitat al Pare Creador.
Posats en marxa, només han de buscar aquell estel,
que destacat al cel els guiarà, i allí on s’aturi
el lloc assenyalat serà.
La Fe és tot el necessari, l’estel al seu davant,
segueixen sense cap dubte, i quan aquest es para,
ells també.
A l’arribada, un àngel que els saluda
i els convida a entrar. Ni palau ni riqueses,
una pobra establia, amb un humil pessebre,
i un bou i una vaca, els ocupants del lloc.
Maria amb el nadó recolzat als seus braços
i Josep, el sant baró, vetllant-los a tots dos.
Res més, quina pobresa per rebre el Rei de Reis.
Ells tres, colpits pel misteri, es postren i l’adoren
i ofrenen els presents portats per a l’ocasió:
Melcior, or per un rei
Gaspar, encens per un déu
Baltasar, mirra per un ser immortal.
Presents reials.
A la tornada, commoguts encara com estaven,
es fan el ferm propòsit del deure adquirit
de ser-ne testimonis, donar-ne fe
i a major glòria, propagar-lo als quatre vents.
