Publicitat

“Necessitem estones de silenci”

En una vida cada vegada més accelerada, amb més estímuls externs i per tant més moviment intern, el silenci és la millor medicina

spot_img

Publicat el 22.10.2020 6:30

Opinió

Glòria Vilalta

Necessito estones de silenci, silenci exterior i silenci interior.

Publicitat

Recordo aquells dies de confinament global, en el que la ciutat semblava buida. Era una sensació molt estranya. Feia una certa basarda o pena, no estem acostumats a veure tan poc moviment i a sentir el silenci en una ciutat com Barcelona. Així i tot, a mesura que passaven els dies, sortir per la finestra i no sentir soroll de trànsit, era molt agradable. Al final, quan parlava amb altres barcelonins, tots estàvem d’acord que aquell silenci havia estat un regal, i que no volíem tornar al brogit a què estàvem acostumats.

Publicitat

Una experiència semblant la tinc cada any, al setembre. Tinc la sort de poder traslladar-me a l’estiu a una casa de la família, al camp. Quan tornem a Barcelona, els sentiments són contraposats. Per una banda, les ganes de tornar a casa. Per l’altra, les poques ganes de tornar al soroll. Sempre necessito un temps d’adaptació. Al començament em costa molt però en 2-3 setmanes, ja m’hi he acostumat.

De fet aquest és el problema (o la sort): ens “acostumem” a tot. És com quan hi ha l’extractor posat a la cuina i finalment l’apagues perquè ja no cal. És en aquell moment, i no abans, que t’adones del soroll que feia i de com s’està de bé quan ja no hi és.  

Estem acostumats al soroll exterior i a l’interior. Els pensaments són un continu de “soroll”. Quan parem, quan meditem o simplement fem atenció als pensaments, és quan ens adonem que hi són, i que si baixem l’activitat ens sentim millor.

Com en tot, no podem separar l’exterior de l’interior. El silenci exterior ens ajuda a tenir silenci interior. En els llocs on m’és més fàcil “desconnectar” la ment és a la natura. Per mi, estar al camp, la muntanya o el mar envoltada només del so de la natura, és dels millors regals que em puc fer, tant a nivell corporal com anímic. Perquè el so de la natura no és un so que esgoti, al contrari. El so de la natura és reparador, com ho és el nostre so quan hi fem atenció i no és un seguit de pensaments que van sols, que no decidim i que se’ns emporten i ens desgasten.

I no vull acabar sense esmentar els sorolls que no sentim, com la contaminació electromagnètica. Són ones o vibració que la nostra oïda no pot percebre, però que hi són, i cada vegada més. També necessitem descansar de tant en tant d’aquest soroll, com a mínim a la nit.

Tots necessitem estones de silenci, exterior i interior. En una vida cada vegada més accelerada, amb més estímuls externs i per tant més moviment intern, el silenci és la millor medicina.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo
spot_img

La Copa Sarrià debuta amb èxit i es consolida com a nova festa del futbol amateur 

El cap de setmana del 6 i 7 de setembre ha reunit més de 2.000 persones que han volgut viure el primer esdeveniment sarrianenc marcat per la convivència, l'emoció esportiva i l'esperit de barri

Joaquim Campanyà: “Volem convertir el Teatre de Sarrià en un referent cultural de Barcelona”

Qualitat, continuïtat i innovació: el Teatre de Sarrià obre la seva temporada amb ambició

Microcredencials: formacions curtes, oficials i a mida del mercat laboral

El Govern català impulsa programes universitaris àgils i flexibles per adquirir competències específiques i obrir-se a noves oportunitats professionals

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]