Notícies de barri
ElenaBulet
Fotografies de Casa Usher Llibreters
“¡Alto! ¡Todo el mundo quieto! ¡Quieto todo el mundo! ¡Silencio! ¡Al suelo! ¡Al suelo todo el mundo! ¡Todo el mundo al suelo! ¡Al suelo! ¡Al suelo! ¡Abajo venga!” (Trets). El coronel Antonio Tejero Molina, acompanyat de dos-cents guàrdies civils, entrava al Congrés dels Diputats el 23 de febrer de 1981. Interrompia la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern, realitzant un intent de cop d’estat que amenaçava la transició democràtica. Eren les 18:23.
Trenta-cinc anys després, l’historiador de l’exèrcit Juan Carlos Losada i el periodista Francisco Luis del Pino rememoren la seqüència dels fets a la llibreria Casa Usher. La xerrada va comptar amb la col·laboració de l’editorial Pasado & Presente i la presència de l’editor Ferran Pontón.
Juan Carlos Losada explica que l’exèrcit espanyol era franquista i que la democràcia no encaixava amb la seva manera de pensar. La major part dels alts càrrecs eren combatents i molts havien format part de la “División azul”. El factor del terrorisme (ETA, GRAPO, grups d’extrema dreta, etc.) també va contribuir a crear un panorama devastador a Espanya, propici per a un cop d’estat. Tots aquests condicionants fan que sorgeixi, en determinats sectors de l’exèrcit, la temptació de forçar un govern d’unitat militar que posi en ordre als demòcrates i que instauri un estat de guerra.
Segons l’historiador, si el cop d’estat hagués tingut èxit, ara viuríem en la Tercera República d’Espanya. La monarquia i el rei Joan Carles s’haurien cremat. A més, l’Europa de 1981 era diferent a la de la guerra civil i per tant, una dictadura o un cop militar no hauria funcionat més enllà d’uns quants mesos. Si el 23-F hagués triomfat, la repressió que hi hauria hagut tampoc hagués estat comparable a la de la guerra civil. “En tres, sis mesos hauria retornat la democràcia”, aventura Juan Carlos Losada. Hipòtesis a part, Losada considera que aquella nit, el rei es va guanyar la legitimitat que no tenia quan Franco el va col·locar al poder. La legitimitat i el respecte dels demòcrates. Que ho fes per interès? Aquest és un altre tema, però la qüestió és que va intervenir oposant-se al cop d’estat.
El periodista Francisco Luis del Pino va complementar les explicacions de l’historiador i escriptor aportant una visió més periodística sobre els fets. Ambdós ponents, asseguts darrere d’una taula, es miraven i es completaven l’un a l’altre. Era una xerrada on s’observava una certa complicitat entre ells, a més d’un mateix interès per la història.
La Cadena SER va ser el primer mitjà que va informar sobre els fets, ja que retransmetia la investidura en directe. Destaca també el paper del fotògraf de l’Agencia EFE Manuel Pérez Barriopedro, que es va guardar un carret de fotos al mitjó i va aconseguir treure’l fora del Congrés. El primer diari a informar va ser El País, malgrat estar al punt de mira dels franquistes. Desafiant la por per les possibles conseqüències, Juan Luis Cebrián (director) va fer un pas endavant i va decidir sortir amb una edició que condemnés el cop. RTVE no va poder fer res perquè va ser ocupada per l’exèrcit i Diario 16, amb Pedro J. Ramírez de director, va sortir més tard. Segons el periodista, en molts casos, els interessos econòmics que donaven suport a cada mitjà van prevaler sobre la rapidesa informativa.
El 23 de febrer és un dia que sempre remou consciències. Queden encara restes d’aquella política dins la nostra societat? Què farien els mitjans si ara succeís un fet d’aquestes magnituds? Després de la xerrada de dos grans coneixedors dels fets, ara toca rumiar nosaltres.
Res millor per a una tarda d’hivern, que sentir parlar un historiador de l’exèrcit i un periodista a la Casa Usher llibreters, on es respira coneixement i passió.
Elena Bulet és estudiant de periodisme
