El llarg malson de la Gladys, una veïna desnonada a Sant Gervasi i reubicada a Cerdanyola

Societat

John McAulay

La Gladys Soto va viure un dels pitjors malsons que pot patir qualsevol mare soltera el desembre del 2024: pocs dies abans de Nadal, va ser desnonada de casa seva, al carrer Laforja, després d’haver viscut a Sant Gervasi durant més d’una dècada. Malgrat haver portat el seu cas al ple del districte i comptar amb el suport del Sindicat d’Habitatge de Cassoles, que fins i tot havia aconseguit ajornar temporalment el llançament, ella i el seu fill Lucas van acabar al carrer.

Gairebé un any i mig després, però, el malson no s’ha acabat per a la Gladys, que encara pateix les conseqüències d’aquell desnonament: encara no ha trobat ni habitatge ni feina estable. Expulsada del seu pis a Sant Gervasi, ella i el Lucas van passar per algunes solucions temporals abans d’acabar a Cerdanyola del Vallès. És aquí on els Serveis Socials de l’Ajuntament li van trobar una plaça en una residència per a persones vulnerables.

Per a ella i el fill, el principal problema és la distància que separa Cerdanyola de Sant Gervasi, on tots dos fan vida. El Lucas, d’11 anys, va a l’Escola Poeta Foix, i cada dia han de fer un llarg recorregut en transport públic per arribar a classe, que dura aproximadament una hora quan no pateix els habituals retards de Rodalies. «De vegades arribem tard a l’escola perquè els trens no són puntuals», explica en una conversa amb El Jardí. «El nen acaba la majoria de dies molt cansat«.

Un cop deixa el Lucas a classe, ella també passa el dia al barri: la Gladys té visites mèdiques i terapèutiques, i cites amb l’orientadora social, a Sant Gervasi. Des que va ser desnonada, ha pogut trobar algunes feines puntuals, però en la seva situació se li fa molt més difícil trobar res permanent. «Em surten ofertes per començar a treballar a les 7 o 8 del matí, però amb el fill m’és impossible«, relata. «I ningú vol contractar algú que està vivint a Cerdanyola«.

Més enllà de la distància, la residència on viu també pateix deficiències importants. «L’ambient no és del tot còmode», explica. «Hi ha tota mena de gent, persones que beuen, hi havia paneroles, i fins i tot va haver-hi un episodi de sarna«. La Gladys i el Lucas tenen una habitació privada amb lavabo, però comparteixen la sala d’estar i la cuina —amb pocs utensilis i on es fa difícil cuinar res— amb la resta de residents. A través d’un acord de copagament amb l’Ajuntament, paga 400 euros al mes, una xifra que considera elevada tenint en compte la ubicació i la qualitat.

Una reubicació per ara impossible

Per tots aquests motius, la Gladys reclama que Serveis Socials li trobi una habitació al districte de Sant Gervasi o, com a mínim, a la mateixa ciutat. «Viure a Barcelona m’ajudaria bastant a l’hora de trobar feina i de poder fer vida al barri«, diu. De moment, però, l’Ajuntament li ha dit que no hi ha cap plaça disponible i que s’hauria de buscar una habitació pel seu compte, segons relata.

Una situació que el consistori justifica. Serveis Socials valora que la Gladys «pot assumir un copagament ajustat als seus ingressos» —provinents de la renda garantida de ciutadania i la renda activa d’inserció per violència de gènere— de l’Allotjament Temporal d’Urgència de Cerdanyola on viu. Pel que fa a una reubicació, l’Ajuntament valora que «en aquest moment, atenent al seguiment que es fa del cas, no es justifica un trasllat de recurs«.

En canvi, el Sindicat d’Habitatge de Cassoles no comparteix aquesta posició. L’organització, que ha seguit de prop el cas de la Gladys, reclama que se li rebaixi el preu que ha de pagar per l’habitació i que se li trobi una alternativa més propera. «Hi ha opcions disponibles a la ciutat«, asseguren. Per fer pressió i aconseguir que l’Ajuntament cedeixi, el sindicat d’habitatge es prepara per iniciar una campanya que visibilitzi el cas de la Gladys.

Una campanya per visibilitzar el cas

De moment, l’organització ja ha fet una primera acció. El passat 4 de maig, el sindicat va realitzar una protesta a la seu de Serveis Socials a Sant Gervasi, mostrant una pancarta reclamant un reallotjament al barri de la Gladys, aprofitant que ella es trobava en aquells moments en una reunió amb la treballadora social que porta el seu cas. Durant l’acció, els membres del sindicat van mostrar una pancarta i van fer càntics de suport.

A la reunió, però, no es va aconseguir pràcticament cap millora. «No van acceptar el que demanàvem, que l’acostin al barri o cobreixin més part de la despesa que suposa l’allotjament», explica a El Jardí el Lluís, membre del sindicat. L’única concessió: l’Ajuntament li ha donat un servei de menjador social a Sant Gervasi, ja que actualment es veia obligada a dinar fora de casa, amb l’elevat cost que això suposava. «No és ni tan sols una victòria, és una mesura de mínims«, diu el Lluís.

La Gladys se sent molt desemparada per Serveis Socials, que la subjecta a un «control absolut» de la seva vida i les seves gestions econòmiques. «Em diuen que no sé administrar bé els meus diners i que si vull una vida digna he de marxar de Barcelona», critica. Una situació que, segons explica, li genera estrès i la bloqueja. «Jo necessito estabilitat a la meva vida per poder trobar una feina i un habitatge estable«, conclou.