Publicitat

Sí, redactem notícies amb què no acabem d’estar-hi d’acord, opinió de Joel Carrasco

"Se'ns oblida que els periodistes treballem per empreses i editorials, que tenen els seus interessos, i qui paga mana"

spot_img

Publicat el 20.11.2021 6:00

Opinió

Joel Carrasco

Els periodistes també necessitem guanyar-nos la vida. Escrivim, xerrem i expliquem perquè ens agrada, però també perquè és la nostra professió i amb la que esperem arribar a final de mes. Tenim un cap que ens mana, un director que dona ordres i nosaltres ens devem a qui ens omple el plat de menjar, com qualsevol altra empresa. Estem farts de rebre missatges de gentussa que es creu amb el dret i el deure d’insultar-nos pel simple fet de treballar de cara el públic.

Publicitat

Sí, gentola, de vegades, moltíssimes més de les que creieu, redactem notícies amb què no acabem d’estar-hi d’acord. Nosaltres treballem per una empresa comunicativa, no una ONG, i, o fem la nostra feina o anem al carrer. Com ha de ser, de fet. Estem farts de rebre correus o missatges anònims acusant-nos que cobrem de no sé quina multinacional, farmacèutica, partit polític o del CNI. El meu compte bancari us assegura que no ha vist un duro d’enlloc més que no sigui per on escric. Recordo el primer vilipendi que vaig rebre, vaig saber que oficialment ja era periodista. Però no va ser fins que duia uns mesos que no se’m va omplir les xarxes socials d’insults i classes d’ètica avançada sobre com havia de fer la meva feina. Jo mai gosaria entrar a un taxi i dir-li si ha d’aguantar més les marxes o a un professor com ha d’ensenyar. En canvi tothom es creu el millor entrenador de futbol, el més hàbil president i un periodista de primera.

Publicitat

És veritat que fer periodisme molts cops és més que això. És fiscalitzar el poder i fer un servei públic. Però se’ns oblida que els periodistes treballem per empreses i editorials, que tenen els seus interessos -tant de bo els diners creixessin dels arbres-, i qui paga mana. Som equilibristes, que mai descansem. La nostra esfera privada està fortament lligada a la laboral i hem de mesurar molt que diem en tot moment, encara que sigui a les nostres xarxes personals. Ja fa temps que calibro cada tuit i cada post, també he renunciat a dir tot el que voldria a canvi de treballar del que m’apassiona. Funambulistes mal pagats que de tant en tant hem d’aguantar una pluja de tomàquets. No està pagat.

Viure del periodisme és viure dels pensaments, de la reflexió i de quina paraula esculls en cada moment. Vint-i-quatre hores a la setmana. Deixeu-nos treballar. Que tan bé feu la vostra feina? Pagueu si voleu manar, pagueu si ens voleu lliures d’interessos superiors. Subscriviu-vos als diaris, cesseu el vilipendi, que els periodistes necessitem guanyar-nos la vida.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

“La família Camaleot”, el relat d’Elsa Corominas

"Els Camaleot eren una família molt peculiar que dominava l’art d’imitar. El matrimoni va tenir sis fills i a cadascun li va ensenyar com aprofitar al màxim aquesta habilitat"

Èxit a Sant Gervasi per la Festa Major: el barri torna a bategar

Del 5 al 15 de juny, el veïnat ha gaudit d'un ampli ventall d'activitats i d'un pregó protagonitzat per Aina Da Silvia, d'Eufòria

El veïnat de Vallvidrera consensua una proposta polifacètica per la Buenos Aires

Després d'un procés participatiu, el projecte que plantegen els veïns a l'Ajuntament implica combinar allotjament per joves i grans amb un espai esportiu i un centre que permeti l'estada diürna de la gent gran

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]