Turó Parc
Jesús Mestre Campi
A la imatge destacada, vista general de l’acte.
A sota, vista panoràmica de la Diada Pau Casals.
Fotografies de Javier Sardá
El 17 de maig el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat la institucionalització de la Diada Pau Casals – Ciutat de Barcelona. Aquesta és una iniciativa de la Fundació Pau Casals com a commemoració dels actes del 16 de juny de l’any 1934 en què l’Ajuntament de Barcelona va nomenar Pau Casals fill adoptiu, li va concedir la medalla de la Ciutat i va posar el seu nom a l’avinguda situada al peu del Turó Parc.
Així, el dia 16 de juny, seguint la iniciativa de l’any passat (vegeu El jardí, núm. 9, juliol 2015: https://diarieljardi.cat/pau-casals-al-turo-parc/) però ara amb caràcter institucional, es va celebrar la Diada Pau Casals – Ciutat de Barcelona. Si l’any passat la pluja no va deixar tocar l’orquestra de violoncels, aquest any va ser el vent el que va fer una mica la guitza, però no va evitar cap dels actes previstos ni que totes les cadires de l’esplanada del Turó Parc quedessin ocupades. En primer lloc, l’Orquestra Xavier Montsalvatge de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell, sota la direcció d’Heriberto Fonseca va interpretar un fragment de Vistes al mar, d’Eduard Toldrà. A continuació va ser la Banda Municipal de Barcelona, sota la direcció d’Henrie Adams, la que va interpretar Festívola (sardana) de Pau Casals; Introducció i dansa, de Joaquim Serra; Heroica (sardana) d’Enric Casals; Empúries (sardana lliure) d’Eduard Toldrà, i Himne a les Nacions Unides, del mestre Pau Casals.
L’actor Pere Arquillué va llegir de manera brillant uns textos de Pau Casals que feien referència a la seva estada a Barcelona el 18 de juliol de 1936, quan va començar la guerra, i estava preparant un concert que va fer igualment, i que va començar amb el lema “llibertat i democràcia”. Tot seguit, Martí Carnicer, alcalde del Vendrell, i Jaume Collboni, segon tinent d’alcalde de Barcelona, van adreçar unes paraules al públic. Finalment, una inèdita Orquestra de violoncels, sota la direcció d’Antoni Ros-Marbà i amb 32 reputats violoncel·listes coordinats per Anna Mora, van interpretar Sant Martí del Canigó, de Pau Casals (harmonització d’Enric Casals) i la cançó popular catalana El cant dels ocells (harmonització de Pau Casals). Va ser, sense dubte, el moment àlgid de la vetllada, els més emotius i una experiència poc habitual però que ens encantaria poder repetir l’any vinent.
Els actes van acabr amb l’ofrena floral de les autoritats a l’escultura al mestre, de Josep Viladomat, a l’avinguda Pau Casals. La Diada, doncs, s’ha instaurat com un homenatge a la dimensió cultural i humana del mestre, una exaltació de la música com a llenguatge universal i així projectar Barcelona com a ciutat de la música i la pau.
