Explorar El Jardí
Maria Josep Tort
L’església de Santa Maria de Vallvidrera, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local, està situada al bell mig del Parc Natural de Collserola, entre el torrent de la Budellera i el camí de la Llenega, i, molt a prop del Museu Verdaguer, el Centre d’Informació del Parc, l’estació del Baixador de Vallvidrera i el pantà del mateix nom. Està envoltada d’un conjunt d’originals enjardinaments, alguns arbres remarcables i un esponerós hort domèstic.
Història
La primera referència coneguda de l’església de Santa Maria de Vallvidrera està documentada en un escrit testamentari de l’any 987 (segle X), que deixa, entre altres legats, una vinya a “Sancta Maria qui est sita in Valle Vitraria“. El nucli de Vallvidrera va créixer al voltant d’aquesta parròquia rural i està inscrit com a barri de muntanya dins el districte de Sarrià i Sant Gervasi, conjuntament amb les Planes i el Tibidabo.
L’església actual es va construir a mitjan segle XVI, entre els anys 1540 i 1587. El mestre d’obres occità, Lleonard Bosch va ser l’autor i supervisor del projecte. Malgrat les modificacions que es van produir durant el segle XVII, l’edifici continua mantenint el seu caràcter gòtic tardà, l’estil dominant de l’arquitectura catalana durant el segle XVI. L’edifici religiós s’estructura en una única nau amb un absis poligonal sustentat per grans contraforts i un campanar quadrangular, parcialment encastat a la façana principal. L’accés es realitza a través d’un pati que alberga un dels dos cementiris parroquials que existeixen a Barcelona. La façana principal és molt austera i conté una fornícula amb una creu i un petit rosetó amb un vitrall.
A costat dela capella, hi ha l’antiga rectoria, una masia també catalogada, que actualment està ocupada per una jove família que promou un projecte engrescador de protecció de la biodiversitat local. Antigament, se celebraven aplecs i romeries i durant la pesta de l’any 1821, la masia s’utilitzà com a refugi. El passat mes de gener es va recuperar la festa de benedicció de Sant Antoni Abat, patró dels animals.
Els jardins
Des del camí de la Llenega podem observar l’abast d’aquesta fantàstica finca que té una superfície de gairebé una hectàrea. Accedim a l’església per un bonic passeig arbrat molt ombrívol, que divideix la propietat en dues grans parcel·les que antigament eren horts i camps de conreu. Una filera de bancs se situen al marge dret del passeig i un conjunt esponerós de vegetació mediterrània, contribueix a l’estiu, a crear un microclima excepcional. A l’inici del passeig, un xiprer i un llorer molt singular, amb un sol peu i una capçada en forma de para-sol, ens dona la benvinguda. Més enllà, s’albira un conjunt de plantes aromàtiques, iuques, baladres, margallons, alzines, etc.
A mà dreta del passeig, s’estén un gran espai boscós mig assilvestrat on les alzines, els pins i els llorers dominen l’indret. A l’esquerra s’estén la gran esplanada on s’alça el conjunt arquitectònic de Santa Maria de Vallvidrera. Alguns pollancres s’alineen al marge amb el camí de la Llenega i, al centre s’eleva un grup d’acàcies i algun fruiter. Darrere l’església, una alzina i un xiprer remarcable.
L’hort domèstic
Al mig de l’Esplanada se situen cinc parterres d’horta, mig elevats, que contenen un conjunt ufanós d’hortalisses que alternen amb algunes plantes amb flor que donen vistositat al conjunt i afavoreixen, tanmateix, la pol·linització i el control de plagues. Un hort domèstic molt cuidat, que vetlla per l’equilibri i la cooperació entre les diferents comunitats de plantes i animals que hi viuen.
Dotze mesos i dotze espècies
A l’extrem nord-est de l’esplanada, s’han plantat en cercle, dotze espècies diferents de fruiters, que floreixen i fructifiquen alternativament cada un dels dotze mesos de l’any. Una proposta divertida i original que ens apropa al coneixement de les exigències climàtiques de cada espècie i als seus hàbits reproductors.
Plantes i papallones
En aquest bucòlic entorn, en Marc, el masover i l’ànima d’aquest conjunt d’iniciatives ha endegat també, un projecte de protecció de les papallones autòctones, orientat al conreu i salvaguarda d’aquelles espècies de plantes (nutrícies, nectaríferes i hostatgeres) que constitueixen, de forma molt específica, la font d’aliment de moltes papallones i, el substrat on ponen els seus ous. Un projecte que contribueix al manteniment i expansió de la biodiversitat. Les papallones estan al segon lloc del rànquing de pol·linitzadors més importants del món, un procés estratègic en la indústria agroalimentària.
