Publicitat

Conferències sobre la història del poble jueu

spot_img

Publicat el 21.2.2017 16:00

Juanjo Compairé

Andreu Lascorz. Fotografies de Juanjo Compairé

El passat dia 31 de gener i dintre del cicle de conferències sobre la Història del poble jueu, el professor Andreu Lascorz, president de l’ARCCI (Associació de relacions culturals Catalunya Israel), va parlar sobre “Las comunidades judías sefardíes a partir de 1492”, a la seu de la Comunitat Israelita de Barcelona, situada al carrer de l’Avenir.

Publicitat

Després de l’expulsió dels jueus peninsulars es van establir sobretot a l’Europa central i de l’Est (van arribar fins a Ucraïna) i per tota la conca mediterrània, fins a l’actual Turquia. Són anomenats “sefardites” perquè venien de Sefarad (nom hebreu de la Península). El professor Lascorz ens va explicar que aquesta expulsió va significar una triple tragèdia:

Publicitat
  • Per als exiliats (uns cent mil), que van haver de refer la seva vida. Degut al seu nivell intel·lectual i social, de seguida van esdevenir l’élite dels països d’arribada i van fer servir la seva llengua (anomenada “ladino”, mot que indica el seu origen llatí –castellà fonamentalment-) com a clau interna de grup.
  • Per als conversos que van romandre (uns altres cent mil, potser més), que, malgrat haver-se batejat, van patir persecucions de la Inquisició que els perseguia fins i tot a les Amèriques. Els expedients “de pureza de sangre” els discriminaven (eren despectivament tractats com a “cristians nous” o “marranos”). Per tot plegat alguns conversos van optar per marxar més tard, unir-se a les comunitats sefardites i tornar a l’observança jueva.
  • Per a la Península, que va perdre molt capital humà i diners. 5 segles més tard, el 1992, la monarquia espanyola feia autocrítica de l’expulsió, dient que amb ella, Espanya “perdió gran parte de lo mejor de ella misma”.

Els sefardites escampats per Europa van patir també persecucions, especialment al segle XIX a l’Europa oriental i la Rússia tsarista. Uns 48.000 sefardites van ser assassinats a Auschwitz. Molts altres emigraren posteriorment a l’Estat d’Israel, on actualment formen una minoria important.

Al llarg del segle XX algunes famílies van voler tornar a la Península. El professor va anar repassant les històries de moltes d’elles, observant la pervivència dels cognoms i la fortalesa dels vincles amb els llocs d’origen, malgrat els segles transcorreguts.

La conferència va acabar amb un animat col·loqui entre la cinquantena d’assistents. Vam coincidir en com l’expulsió i les seves seqüeles van significar per al país una escola d’intolerància que va durar molts segles i que potser encara perdura.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Així era Sarrià-Sant Gervasi al segle XX

La sèrie "Recapturant" explica l'evolució del districte a través de la fotografia històrica

100 anys d’una catàstrofe ferroviària del Tren de Sarrià

El 9 d'abril de 1925 van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus: tot i la catàstrofe, es va elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari

El Jardí publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

El Jardí 93, març 2023

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2023/04/El_Jardi_93_marc23.pdf
spot_img

Abaixa la persiana un dels forns centenaris de Sarrià: “No hem pogut trobar forners per seguir”

"Ens acomiadem amb el cor ple, sabent que hem format part del dia a dia de moltes llars i que hem compartit molt més que forn i llevat: hem compartit vida"

L’AV de la Bonanova celebra el 50è aniversari rodejada d’amics, socis i autoritats

L'Orquestra Simfònica Vozes va amenitzar la festivitat de l'associació, que va néixer al final de la dictadura amb la voluntat de "construir Barcelona" i treure-la de la grisor

Veïns de Sant Gervasi s’uneixen en una aliança inèdita per evitar ser expulsats per un fons d’inversió

Quatre blocs del barri estan en risc de ser convertits en colivings temporals per a estrangers

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]