Cultura
Dani Silva
Si el lema de la Casa Orlandai és art, convivència i transformació social, l’exposició ‘Sobreviure als camps de maduixes’ no deixarà a ningú indiferent. Al contrari, remourà més d’una consciència. L’exposició, vigent entre el 2 i el 30 de novembre, és un fotoreportatge sobre la cruesa de la vida i la vulneració de drets humans d’un col·lectiu doblement oprimit, les dones migrants, durant la temporada de recollida de maduixes al sud d’Espanya, amb l’hermetisme i la connivència de diferents actors que permeten aquests abusos.
«Es troben en una situació d’indefensió i les exploten«, expressa perplexa la periodista d’investigació i corresponsable de l’exposició, Maria Altimira. Altimira s’ha traslladat als camps de Huelva amb el fotoperiodista Pablo Tosco, per qui hi ha una problemàtica «estructural» que permet la perpetuació «d’abusos sistemàtics». Les principals vulneracions són l’explotació laboral, la desatenció medica, la insalubritat, els insults i maltractament verbal i, fins i tot, els abusos sexuals.
Altimira explica que abans aquesta feina la feien homes, però com que es van revoltar per les «pèssimes» condicions laborals i vitals, van anar a cercar perfils més vulnerables perquè «si les dones denuncien, no podran seguir treballant ni les contractaran més«. Tosco ha afegit que, per denunciar, han d’anar quatre o cinc vegades a la Guàrdia Civil. «Tenim un cas d’una dona que van abusar amb tocaments als genitals i pits i l’atestat de la Guàrdia Civil posava ‘insinuació sexual'».
L’explotació sexual, també present
Cada any, la temporada de recollida de maduixes s’allarga de desembre a abril i són entre 14.000 i 19.000 les dones del nord d’Àfrica que venen a treballar a l’Estat. Els periodistes han recollit casos de dones que s’han hagut de prostituir per poder alimentar-se o que fins i tot s’han quedat embarassades, i han comprovat amb dades que el nombre d’avortaments és major en l’època de recol·lecta.
Els requisits de la contractada, que es fa de manera legal al Marroc i amb el vistiplau de les institucions espanyoles, són dones analfabetes que no entenen el contracte que signen ni la llengua espanyola, sense arrelament al lloc i amb menors d’edat a càrrec, “així saben que tornaran cap al Marroc», diu Altimira.
«Pensàvem que Espanya era un país organitzat i segur»
Per tot això, hi ha dones que han dit prou. Com l’Hasna. En una videotrucada a una sala de la Casa Orlandai, on es duia a terme la presentació de l’exposició fotogràfica, s’ha connectat amb el Marroc i l’Hasna, dona migrant que ha treballat durant cinc anys als camps de maduixes, ha relatat la seva experiència. «Pensàvem que Espanya era un país organitzat i segur i, mare meva».
La temporera ha explicat que al Marroc els ensenyaven uns vídeos de la finca on viurien i tenia de tot: rentadora, dutxa, cuina, espais comuns, etc. «Quan arribem, la casa era una altra, eren barraques«. Dormen en lliteres triples en unes habitacions «fredes i petites» de fins a nou persones i amb una sola cuina per a 50 persones.
L’Hasna alça la veu
Amb un to serè, l’Hasna explica que no tenien gaire menjar i moltes vegades menjaven allò que el cap de la finca llançava el terra. Els van prometre un avançament de la meitat dels diners que podien guanyar i mai no es va fer, i a moltes els acaben pagant menys del que haurien per contracte.
«La cònsol del Marroc va venir a la finca i jo esperava que ella fes alguna cosa, però el cap tenia molts diners, parlava amb la policia i allà no passava res». Per tot això, per ella i les seves companyes, l’Hasna ha denunciat. Visiblement emocionada quan parla del seu fill, a qui no ha pogut veure créixer cada mig any dels darrers cinc, remarca que va venir a Espanya buscant una vida millor i així és com l’han tractada. «Són una màfia», conclou.
Com l’Hasna, el relat de moltes altres víctimes dels abusos. Una exposició tan necessària com punyent que forma part del Programa Sarrià-Sant Gervasi per la Justícia Global 2023.
