Arquitectura
Jaume de Oleza
La Casa Delmiro Rivière està ubicada a la cruïlla dels carrers Reina Victòria i el carrer Modolell. Va ser promoguda per Delmiro Rivière de Caralt, germà de Fernando Rivière de Caralt, industrial de filatures metàl·liques i col·leccionista d’art. L’edifici va ser construït l’any 1946 per l’arquitecte Bartomeu Llongueras Galí (1906-1994), és de planta rectangular i està construït a quatre vents amb un jardí perimetral. Guarda una certa similitud amb l’edifici veí del carrer Reina Victòria.
És de marcat estil noucentista amb detalls extrets de l’arquitectura clàssica, com són els frontons i la curiosa entrada ubicada a la cantonada, projectada com un pòrtic cobert de planta semicircular. Un vestíbul exterior sustentat per unes columnes amb capitell jònic que suporten uns arcs de mig punt. Els capitells jònics es caracteritzen per les volutes en espiral, i en aquest cas estan ornamentats amb motius florals. La façana de la planta baixa disposa d’un especejament que marca unes línies horitzontals.
Una gran tribuna d’obra conforma la cantonada amb frontons clàssics a la primera planta. A la darrera planta apareixen uns balcons amb balustrades suportats per una única mènsula de pedra. La tribuna està rematada per un frontó en forma d’arc dividit per la meitat, cosa que des de l’antiguitat s’ha anomenat frontó entretallat, ja que estava interromput al mig, per rebre un got, un bust o un altre motiu ornamental.
L’edifici es distingeix pel contrast de les façanes entre l’obra vista i la pedra, així com les retallades de pedra a les cantonades d’unió. Una altra característica que defineix la finca és el revestiment de pissarra negra de la planta àtic i sobreàtic. Una composició estètica que no només escurça l’alçada de l’edifici sinó que també fa com si fos la coberta.
El caràcter senyorial és palès en aquesta obra que Llongueras li va voler donar. Aquest arquitecte, fill del compositor Joan Llongueras, va ser autor del primer projecte el 1954 de l’Església de Sant Gregori Taumaturg, coneguda com l’església rodona, que conseqüència de la monumentalitat i l’excés de cost, no es va arribar a realitzar.
Anys després, el 1993 l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol ho va modificar simplificant la construcció que podem veure avui dia.
