Publicitat

La Tamarita, un jardí d’estil renaixentista

spot_img

Publicat el 10.4.2017 9:30

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume d’Oleza

Els jardins de la Tamarita estan situats a la plaça Kennedy, a la intersecció del Passeig de Sant Gervasi i l’Av. Tibidabo. Ocupen una part de l’antic torrent conegut com el Frare Blanc i van ser propietat de la família Craywinckel, una família catalana d’origen belga. Posteriorment va ser adquirida per Llorenç Mata, un industrial cotoner adinerat de Barcelona. A la seva mort el seu nebot Alfred Mata Julià es va fer càrrec dels seus negocis així com de la propietat de la finca. Aquest últim va encarregar l’any 1918 la remodelació dels jardins al conegut arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí, qui els va reformar i transformar influenciat per l’estil dels jardins francesos de l’època. En el transcurs de la Guerra Civil, la finca va ser ocupada pel centre de detenció de presos i estant abandonada per la família Mata, va passar a ser de titularitat pública l’any 1993. El juny de 1994 es van obrir els seus jardins al públic situant-se la Fundació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Publicitat

Aquests jardins van ser un dels primers projectes de Nicolau Rubió i Tudurí, en aquells temps ajudant de Jean Claude Nicolas Forestier, cèlebre arquitecte paisatgista francès que va dissenyar la urbanització de la muntanya de Montjuïc per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Rubió i Tudurí va planejar un jardí de caràcter mediterrani i de clara vocació renaixentista, situant-lo a banda i banda de la casa senyorial projectada per l’arquitecte Melcior Vinyals. Un conegut arquitecte modernista, que va treballar principalment a Terrassa, població de la qual va ser arquitecte municipal.

Publicitat

Una jardins de tocs renaixentistes

Arquitectònicament els jardins es divideixen en dos espais diferenciats principalment pel desnivell topogràfic existent. Una zona amb profusió de vegetació i amb una clara intencionalitat paisatgista i l’altra de concepció més renaixentista. És de destacar la font de l’entrada i el teló vegetal que l’envolta, així com el jardí dels quatre continents d’inspiració clàssica en el qual podem contemplar les quatre escultures clàssiques de l’artista Virgili Arias que representen els quatre continents, Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa. Una salutació de la inquietud cosmopolita i global d’aquests temps.

Il·lustració de Jaume de Oleza

Els jardins tenen una clara intenció intimista, pel  recolliment i el silenci. Les seves grans masses de vegetació i les seves ombres contribueixen a definir un espai de repòs amb certa atmosfera poètica. En resum una joia paisatgística que val la pena visitar. Un exemple més d’aquella Barcelona en què la burgesia catalana construïa a la part alta de la ciutat, les seves mansions i jardins d’acord als corrents internacionals i l’esperit del seu temps. Una burgesia culta que en molts casos, a través i gràcies a les arts i a l’arquitectura, s’identificava amb un caràcter diferenciat i arrelat a aquesta terra. Un estil modernista que a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i rellevant, i que especialment a la ciutat de Barcelona, accentua les seves característiques diferencials per raons ideològiques i socioeconòmiques. Indiscutiblement una inquietud imperant en aquests anys i que va contribuir a dissenyar la transformació de Barcelona com una urbs actual, moderna i cosmopolita.

Jaume de Oleza és arquitecte, www.controller.cat

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Enjardinaments al complex esportiu de Can Caralleu

És molt lloable que la direcció tingués la iniciativa d’identificar les principals espècies botàniques, mitjançant un cartell amb el nom comú i científic

Els partits polítics de Sarrià-Sant Gervasi fan balanç en l’equador del mandat

Després de dos anys d'alcaldia de Jaume Collboni, els consellers de Junts, PP, PSC, BComú i ERC miren al passat i fan propostes de futur

Jesuïtes Sant Gervasi i el Casal Sant Ildefons: una aliança transformadora a través del TR i el voluntariat

La proposta educativa combina l’aprenentatge acadèmic amb el compromís social, permetent que els estudiants col·laborin setmanalment amb diferents entitats del barri i la ciutat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]