Escoles
Roser Díaz Martín
Qui és Nausica? Una obra pòstuma de Joan Maragall, on hi cap la fantasia i la il·lusió, on un heroi pot retrobar la pau, on hi ha el coneixement i la certesa… Un bon nom per una escola.
Avui a l’escola Nausica, hem trobat un cúmul de sentiments. Per una banda 75 anys d’educació i d’implicacions a la vida, perquè ensenyar no és només informar sobre conceptes, una pedagogia, si no assolir objectius humans, formar persones. Nausica, una escola que des, de fa 75 anys, primer des del carrer Nenúfar (avui Aribau) i després des del carrer Muntaner (a on avui es troba), treballa de manera incansable per l’educació dins del ventall més ample que això pugui aixoplugar. Per celebrar-ho, res millor que una cursa amb final de ballaruques i la participació de l’escola, els pares i els alumnes amb representants de les institucions. Tenien una sorpresa. Havien aconseguit un corredor escolar. Avui s’inaugurava formalment. Per commemorar-ho l’alumnat ha disputat una cursa per edats. Una batucada, on el ritme de timbal i cascavells, ens ha endinsat al pati de l’escola i els alumnes de cinquè (després de parlar amb els botiguers) ens han explicat amb una corranda la història del camí escolar. Això ha estat un assoliment que el president de la Fundació Nausica, el comissari d’educació de l’Ajuntament de Barcelona i el conseller del districte, han celebrat amb un petit discurs. Després ball de la batucada i aperitiu de comiat
Mentre, un convidat especial, el rellotge de sol que des de el any 1925 vigila amb cura els infants, avui, sota la llum d’un dia radiant, participa de la il·lusió. L’escola sempre ha estat un referent, però amb el nou camí escolar, definitivament forma part del barri, de les seves botigues, de les seves vivències i per què no? de les noves il·lusions i futur. I esperançat, el rellotge continua marcant les hores, més enllà, cap un món millor.
