Explorar el Jardí
M. Josep Tort
Un passeig pel barri de les Planes us sorprendrà pel gran nombre de carrers amb noms botànics que hi ha. Si ho comparem amb Barcelona, veurem que un 54 % dels carrers, avingudes i places estan dedicats a persones. A les Planes, aquest percentatge no arriba al 20 % i, la resta, el 80 %, inclou majorment noms botànics i en menor grau noms relatius a l’astronomia, la topografia i la música.
Les Planes és un barri de muntanya, no precisament pla, que està situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat i de l’estació dels FGC de les Planes, que es va inaugurar l’any 1916. Juntament amb Vallvidrera i el Tibidabo conformen els tres barris de muntanya del districte de Sarrià – Sant Gervasi. Les Planes inclou, tanmateix, els nuclis diferenciats de Mas Sauró, Mas Guimbau i el Rectoret.
El 1890, coincidint amb l’agregació de Vallvidrera a Sarrià, es va iniciar el fenomen de l’estiueig. El frondós i pintoresc paisatge amb vistes sobre el Pla de Barcelona i la gran abundància de fonts d’aigua, va atraure veïns de Sarrià i de Barcelona a establir-hi a poc a poc algunes residències temporals. S’hi van construir un conjunt de cases unifamiliars disperses i també alguns hotels i berenadors van proliferar en aquest indret.
El barri de les Planes va començar a créixer a partir de la segona meitat del segle XIX, quan s’inicià la construcció de la presa del pantà de Vallvidrera, la instal·lació del carrilet de la Mina Grott, el funicular i les infraestructures del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i Terrassa. La creació de llocs de treball va empènyer un munt de famílies humils espanyoles, sobretot d’Andalusia, a migrar a Catalunya per aconseguir feina i el somni d’una vida millor.
Aquestes famílies es construïen elles mateixes les seves barraques, la qual cosa va provocar un creixement incontrolat amb dèficits urbanístics importants que es van arrossegar durant molts anys. A partir de l’any 2008 es dona un gran impuls al barri amb la urbanització de carrers, voreres, enllumenat, abastament d’aigua, etc., però, actualment, la gestió pública de les Planes, compartida entre els municipis de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, fa lent el consens entre les dues administracions, per la qual cosa encara queden problemes per resoldre relatius a les xarxes de telefonia i electricitat.
El barri de les Planes, amb els tres nuclis esmenats del Rectoret, Mas Guimbau i Mas Sauró, s’estén al bell mig d’un paratge irregular amb un desnivell important. El punt més alt, situat al Turó del Penitent assoleix els 408,8 m i la cota més baixa se situa a 230 m. Un seguit de rieres i torrents solquen els pendents, fins a arribar a la plana on desguassen a la riera de Vallvidrera, l’únic curs d’aigua permanent de Collserola.
La vegetació de caràcter forestal i típicament mediterrània entapissa tots els vessants. El bosc, de fulla perenne, està dominat per l’alzina i el pi, i el sotabosc, molt esclarissat en alguns indrets, pot contenir abundants plantes enfiladisses. També trobem espècies de fruiters als jardins i horts de moltes cases, que ens remeten al seu passat rural.
