Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Ciència i Natura
Maria Josep Tort
Coincidint amb l’espectacular floració de la glicina, amb el seu raïm penjant de flors perfumades en tons violetes, liles i blancs, l’arbre de l’amor esclata en flor al mateix temps. Una explosió de petites flors d’un rosa intens emergeix sobre les branques velles i els troncs nus i foscos d’aquest arbre, anunciant-nos l’arribada de la primavera, l’estació del renaixement, dels colors, de l’esperança, de l’amor i del triomf de la vida. I, poques setmanes després, les flors de l’amor cauen i, dibuixen sota l’arbre una catifa acolorida d’una bellesa excepcional.
Simbologia, mites i llegendes
L’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), conegut també com l’arbre de Judes o de Judea i garrofer bord, atresora un conjunt de simbolismes, mites i llegendes, molt arrelades a la cultura popular dels pobles de les regions de l’est de la conca mediterrània.
El simbolisme romàntic d’aquesta espècie queda palès en la morfologia de les seves fulles en forma de cor que broten després de la floració i el simbolisme tràgic s’associa a una llegenda cristiana que narra com Judes Iscariot es va penjar d’aquest arbre després de trair Jesucrist. El tronc tortuós fa referència a l’esforç i a la vergonya de l’arbre en haver de sostenir el cos del traïdor.
Distribució, ecologia i hàbitat
L’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum) és originari de la regió biogeogràfica del Mediterrani nord-oriental. La seva distribució s’estén des de França fins al Pròxim Orient i també és present a l’Europa central, la península Ibèrica, l’Àfrica tropical i Nord-amèrica. En alguns d’aquests territoris es considera una espècie introduïda, que pot arribar a comportar-se com a invasora a causa de la gran capacitat de dispersió i arrelament de les seves llavors.
A Catalunya i a la resta de la península Ibèrica constitueix una espècie exòtica introduïda que s’ha expandit de forma eficaç competint amb altres espècies autòctones.
Viu bé en zones de clima càlid, en àrids i pedregosos pendents, i també el trobem a prop de rierols. S’adapta a tota classe de sòls, però els prefereix ben drenats i calcaris. És molt resistent a la sequera i no tolera l’entollament del sòl a causa de la pluja intensa o la impossibilitat d’evacuació de l’aigua. Pateix amb els vents forts, que poden trencar-li les branques i condicionar-ne el podriment.
L’espècie
És un arbre de fulla caduca que pertany a la família botànica de les lleguminoses, com el garrofer. Produeixen fruits en forma de llegum que poden mantenir-se en el brancam fins a la següent floració.
L’arbre de l’amor no assoleix grans dimensions, pot arribar als 6 m d’alçada. Presenta un tronc retorçat amb una escorça d’un color bru que es va enfosquint amb l’edat. En estat assilvestrat, pot semblar un arbust amb diversos troncs que pot créixer fins a esdevenir un arbre amb múltiples peus. La capçada és força irregular i les fulles llargament peciolades i simples, d’entre 7 i 12 cm, dibuixen formes assimilables al cor o al ronyó.
Es cultiva moltíssim com a arbre ornamental per la vistositat de les seves flors hermafrodites, de color rosa intens, porpres, liles o blanques que apareixen abans de l’eclosió de les fulles en grups nombrosos. Milers de flors broten directament sobre el brancatge vell i el tronc de l’arbre, una particularitat bastant específica d’aquesta espècie, que marca l’inici de la primavera. Les flors són papilionàcies, amb cinc pètals soldats, un dels quals és més gran que la resta. El fruit és sec, un llegum de 6 a 10 cm de llargada marcat per les empremtes de les llavors que habiten al seu interior.
El seu sistema radicular dibuixa una arrel central llarga i gruixuda, que profunditza molt endins del sòl, la qual cosa li confereix una gran resistència a la sequera. Aquest fet, però, determina una certa intolerància al trasplantament, sobretot en exemplars adults.
Usos
L’arbre de l’amor es cultiva abastament com a arbre ornamental, tant per l’abundant i espectacular floració com, sobretot, pel color cridaner de les seves flors. S’utilitza sovint per embellir i guarnir tota mena de jardins, tant públics com privats, amb exemplars aïllats; tanmateix, cada cop és més freqüent trobar-lo plantat com a arbre d’alineació en carrers i passeigs.
Tot i que la seva tolerància a la contaminació no és especialment elevada, és prou resistent per adaptar-se a entorns urbans de contaminació moderada. La bellesa de la seva floració ha contribuït de manera notable a l’augment de la demanda d’aquesta espècie.
