Societat
El Jardí
Mala notícia per al veïnat sarrianenc. El Forn Sarrià abaixa la persiana per sempre. L’últim dia obert serà el 20 de setembre, i la pèrdua s’afegeix a un llarg llistat de botigues tradicionals de la vila que progressivament han anat desapareixent. Cada vegada més, Major de Sarrià i els seus voltants es va convertint en un aparador infinit de franquícies.
El forn tanca amb el cor encongit. “No ha estat una decisió fàcil. El ritme de feina s’ha tornat insostenible per mi, que estic al capdavant de tot, i malauradament, no hem pogut trobar forners que ajudin per seguir amb l’activitat”, explica Blas Aranda, qui ha portat el forn en els últims anys.
El Forn Sarrià va ser reconegut el 2023 com el millor establiment comercial en els Premis Eix Sarrià. Conduït pels germans Blas i Sílvia Aranda, van ser premiats per la seva llarga trajectòria al barri, ja que el pare dels Aranda va agafar el negoci fa més de 50 anys. “Sempre ha sigut tot molt familiar; dels cinc treballadors, quatre som família”, explicava Sílvia Aranda en declaracions a El Jardí, que treballa conjuntament amb dos cosins. Després de morir el pare, la mare es va encarregar del forn i finalment ha anat a parar als fills.
La història de la fleca, però, ve de més lluny. En els seus 119 anys d’història, ha passat per tres famílies diferents. Primer va ser la família Brufau, després els Riera i finalment els Aranda. El 2023, també en declaracions a El Jardí, posaven l’accent en la complicació de mantenir un comerç tradicional en un carrer, Major de Sarrià, on proliferen nous negocis de grans franquícies, també del seu sector, en què la competència pels preus és ferotge. “El més normal és que els establiments de tota la vida desapareguin, el preu del lloguer està molt disparat”, manifestava amb certa tristesa la fornera.
Abans d’abaixar la persiana, els Aranda han fet una publicació per agrair al veïnat aquests anys: “Gràcies pel vostre suport constant, per cada bon dia, cada somriure, cada conversa i cada confiança dipositada en el nostre pa. Ens acomiadem amb el cor ple, sabent que hem format part del dia a dia de moltes llars i que hem compartit molt més que forn i llevat: hem compartit vida”.
