Publicitat

Acompanyar al procés de dol

spot_img

Publicat el 16.1.2017 10:00

Gent gran

Eulàlia Vives

Empatitzar amb persones que pateixen demència, pot ser per alguns professionals una feina àrdua, però quan el malalt és un familiar, pot causar una gran desesperança. Malgrat tot, encara que pugui semblar contradictori, per a molts, poder retornar al malalt totes les atencions i afecte rebuts d’ell al llarg de la vida, es converteix en un repte. Igualment per al professional és una tasca molt gratificant que li permet estar al servei de qui més ho necessita “El sentit més veritable i profund de la vida és un do que es realitza en donar-se als altres” (Joan Pau II). Treballem amb persones que, a causa de la malaltia, pateixen pèrdues de memòria, alteracions del comportament i possiblement canvis en la personalitat. És per això que, cada vegada necessitaran més ajuda i suport, perquè el grau d’autonomia i funcionalitat anirà minvant. Per aquest motiu haurem de facilitar al màxim -no només la seva autonomia- sinó la bona relació amb el seu entorn. Així com potenciar les seves capacitats i habilitats i ajudar en la mesura del possible, a fer més digna i agradable la seva vida.

Publicitat

A la persona amb demència, li seran presos no només els seus records sinó la seva vida, i aquesta pèrdua la viurà no només ella, sinó la seva família. És per això que les famílies hauran d’enfrontar-se a un handicap molt gran. Parlem d’una malaltia que la portarà a oblidar què ha fet, on viu o qui són els seus fills; a poc a poc i sense poder-hi fer res, anirà perdent la seva identitat. Estem parlant d’una mort intel·lectual. I és aquí on entra en joc el dol. La mort és un procés natural al qual tots ens haurem d’enfrontar i és per aquest motiu que cal perdre-li la por. Tant el pacient com la família han de viure amb naturalitat l’esdeveniment. Els familiars i professionals, que són els qui conviuran més amb aquestes persones, han de ser plenament conscients de tot el que comporta la malaltia. Inevitablement la persona anirà perdent records, per aquest motiu cobrarà gran importància la nostra actitud davant la nova situació. No hem de viure amb angoixa o tristesa la malaltia o l’oblit perquè no només ens incapacitarà sinó que, fàcilment afectarà el malalt. La nostra tasca, de crucial importància, és la d’acompanyar a la persona malalta durant el procés, i aconseguir d’aquesta manera, que no es trobi sola i abandonada i, alhora, treballar els problemes o dificultats que presenta. La nostra actitud ha de ser esperançadora i haurem de lluitar per transmetre-la al malalt.

Publicitat

Tenir cura d’un familiar malalt pot suposar una càrrega feixuga, tot i així, haurem de tenir amor incondicional envers ell, independentment de quin sigui el seu estat, perquè abans va ser ell qui ens el va donar a nosaltres. Ho expressava molt bé Santa Teresa de Calcuta quan deia: “L’amor, perquè sigui autèntic, ens ha de costar”. Aquestes persones, font de saviesa i experiència, han de ser per a nosaltres motiu d’entrega generosa. Només amb aquesta actitud humil, podrem aprendre d’ells i alhora donar-los els ànims que necessiten per seguir endavant i el que és més important, per acceptar la malaltia i la mort.

Eulalia Vives és psicòloga

Fundació Uszheimer
Centre de Dia i Unitat de Memòria

Passatge Forasté, 11-13, 08022 BCN
Tel.: 93 418 65 65
fundacio@fundaciouszheimer.org
www.fundaciouszheimer.org
http://www.premisoletura.com

Notícies relacionades

Sense esperar res a canvi: Gràcies, avis

"Ignorar el seu valor empobreix la nostra societat, perquè perdem l'oportunitat d'aprendre de la seva experiència i saviesa", escriu Puig

L’Alzheimer a través del gènere

Les dones presenten una prevalença més alta de demències, problemes crònics i discapacitats

Lecanemab, nou fàrmac per a l’Alzheimer: expectatives i realitat

Està previst que el medicament estigui disponible en el mercat farmacèutic català en menys de dos anys

La intimitat, la sexualitat i el tacte en persones amb demència

Presentar-se despullat davant d'algú pot ser una manera de comunicar una cosa que la persona no és capaç d'expressar de manera convencional: malestar, dolor...
spot_img

Fibromiàlgia i estimulació cognitiva: claus per millorar la qualitat  de vida

L'objectiu de l'estimulació cognitiva és ajudar a estabilitzar o millorar els símptomes i el deteriorament cognitiu

L’Ajuntament inicia el projecte de soterrament del cablejat de Ganduxer

Al consell de barri de les Tres Torres, Districte també anuncia que descarta simplificar la línia V9 per l'alta afluència en horari escolar

Quins edificis de Sarrià-Sant Gervasi participen en les Setmanes d’Arquitectura 2025?

Del 12 de maig al 28 de juny, nou espais del districte acullen exposicions, concursos i tallers, entre altres

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí