Publicitat

Adultisme

spot_img

Publicat el 1.2.2018 16:00

La mirada jove

PIJ Sarrià-Sant Gervasi

Quin fet comú comparteixen reivindicacions històriques com les demandes pels drets del col·lectiu LGTBI, la lluita pels drets civils de les persones racialitzades als Estats Units o les proclames actualíssimes del feminisme contemporani? Primer de tot, el fet que aquells que van començar les reivindicacions pertanyien a un col·lectiu discriminat, fet que complicava la seva vida en el si d’una societat. Ser negre als Estats Units significava assumir l’apartheid, feines precàries o vulnerabilitat judicial; el col·lectiu LGTBI a l’Estat Espanyol va patir la repressió del règim: la Ley de vagos y maleantes i, posteriorment, la Ley de peligrosidad Social permetia la detenció de persones homosexuals i el seu tancament en un manicomi per aconseguir la “rehabilitació”; els feminismes contemporanis s’han dedicat a posar damunt la taula les desigualtats de gènere en tots els camps socials, començant pels repartiments de tasques en el context familiar o l’equiparació de sous en el món laboral, fins a la conseqüent denúncia d’una societat enterament heteropatriarcal l’expressió més nefasta de la qual és la violència masclista.

Publicitat

Quan aquestes reivindicacions es van manifestar per primera vegada, la gent del moment les rebé amb menyspreu o incomprensió, com si fos un capritx inventat. Això és així perquè la societat que rep les queixes està bastida a partir dels privilegis (conscients o no) d’aquells que no pateixen l’exclusió pel fet de ser persones de color, dones, o d’orientació sexual no normativa. Un cop que la lluita per una reivindicació comença, la batalla es juga en el camp públic. Quan s’aconsegueix que el debat es tingui en el conjunt de la societat, televisions públiques i ràdios, la relació de poder pot començar-se a equilibrar i la part haurà defensat aferrissadament la fita d’haver esdevingut subjecte polític.

Publicitat

El privilegi de l’adult

Si hem fet aquesta breu explicació sobre lluites històriques recents és perquè ben aviat es començarà a parlar d’”adultisme”. Aquesta paraula (estranya i ortopèdica, sí) indica un privilegiat, l’adult, i un menyspreat, l’infant o el jove. De quina manera s’expressa l’adultisme? En el tracte del no-adult com a objecte. En l’àmbit privat això es manifesta no deixant-lo parlar, fent-li passar vergonya davant d’altra gent, pegant-lo “perquè espavili” o assignant-li un gènere segons el sexe. En el públic, en la desigualtat de sous, drets laborals o responsabilitats en una feina que un adult també desenvolupa amb millors condicions laborals al·legant inexperiència. També en el risc d’exclusió social, molt més elevat entre els joves o en la incapacitat d’emancipar-se, malgrat ser una necessitat fonamental per obtenir més responsabilitats –allò que diuen que els hi manca.

Pregunteu-vos, doncs, si sentiu que teniu el privilegi de ser adults o que, si sent joves, gaudiu de ben poc benestar material i seguretat econòmica per construir una vida.l

El Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de Sarrià-Sant Gervasi té la seu a la Casa Sagnier
Tel: 93 414 01 95
web: casaldejoves.casasagnier.net
informaciojoves@casasagnier.net

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

La castanyada 2025 a Sarrià-Sant Gervasi

La programació de totes les activitats barri a barri

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Un viatge inèdit pel món de les begudes pairals

Fra Valentí Serra presenta "Begudes pairals i conventuals", un recull de les begudes de la tradició mediterrània

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí