Publicitat

Adultisme

spot_img

Publicat el 1.2.2018 16:00

La mirada jove

PIJ Sarrià-Sant Gervasi

Quin fet comú comparteixen reivindicacions històriques com les demandes pels drets del col·lectiu LGTBI, la lluita pels drets civils de les persones racialitzades als Estats Units o les proclames actualíssimes del feminisme contemporani? Primer de tot, el fet que aquells que van començar les reivindicacions pertanyien a un col·lectiu discriminat, fet que complicava la seva vida en el si d’una societat. Ser negre als Estats Units significava assumir l’apartheid, feines precàries o vulnerabilitat judicial; el col·lectiu LGTBI a l’Estat Espanyol va patir la repressió del règim: la Ley de vagos y maleantes i, posteriorment, la Ley de peligrosidad Social permetia la detenció de persones homosexuals i el seu tancament en un manicomi per aconseguir la “rehabilitació”; els feminismes contemporanis s’han dedicat a posar damunt la taula les desigualtats de gènere en tots els camps socials, començant pels repartiments de tasques en el context familiar o l’equiparació de sous en el món laboral, fins a la conseqüent denúncia d’una societat enterament heteropatriarcal l’expressió més nefasta de la qual és la violència masclista.

Publicitat

Quan aquestes reivindicacions es van manifestar per primera vegada, la gent del moment les rebé amb menyspreu o incomprensió, com si fos un capritx inventat. Això és així perquè la societat que rep les queixes està bastida a partir dels privilegis (conscients o no) d’aquells que no pateixen l’exclusió pel fet de ser persones de color, dones, o d’orientació sexual no normativa. Un cop que la lluita per una reivindicació comença, la batalla es juga en el camp públic. Quan s’aconsegueix que el debat es tingui en el conjunt de la societat, televisions públiques i ràdios, la relació de poder pot començar-se a equilibrar i la part haurà defensat aferrissadament la fita d’haver esdevingut subjecte polític.

Publicitat

El privilegi de l’adult

Si hem fet aquesta breu explicació sobre lluites històriques recents és perquè ben aviat es començarà a parlar d’”adultisme”. Aquesta paraula (estranya i ortopèdica, sí) indica un privilegiat, l’adult, i un menyspreat, l’infant o el jove. De quina manera s’expressa l’adultisme? En el tracte del no-adult com a objecte. En l’àmbit privat això es manifesta no deixant-lo parlar, fent-li passar vergonya davant d’altra gent, pegant-lo “perquè espavili” o assignant-li un gènere segons el sexe. En el públic, en la desigualtat de sous, drets laborals o responsabilitats en una feina que un adult també desenvolupa amb millors condicions laborals al·legant inexperiència. També en el risc d’exclusió social, molt més elevat entre els joves o en la incapacitat d’emancipar-se, malgrat ser una necessitat fonamental per obtenir més responsabilitats –allò que diuen que els hi manca.

Pregunteu-vos, doncs, si sentiu que teniu el privilegi de ser adults o que, si sent joves, gaudiu de ben poc benestar material i seguretat econòmica per construir una vida.l

El Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de Sarrià-Sant Gervasi té la seu a la Casa Sagnier
Tel: 93 414 01 95
web: casaldejoves.casasagnier.net
informaciojoves@casasagnier.net

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo
spot_img

Joaquim Campanyà: “Volem convertir el Teatre de Sarrià en un referent cultural de Barcelona”

Qualitat, continuïtat i innovació: el Teatre de Sarrià obre la seva temporada amb ambició

Fotogaleria: Arrenca la Festa Major del Farró

La cercavila de 600 i el pregó d'Alberto Marini han donat el tret de sortida a la festa que s'allargarà fins el 14 de setembre

Clíniques Mi, el primer centre de l’estat espanyol que obté el màxim reconeixement internacional per l’atenció al càncer de pulmó

La clínica de les Tres Torres és distingit amb l'IASLC Cancer Care Team Award, i s’afegeix així a una llista exclusiva de centres de referència mundial

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]