Publicitat

Adultisme

spot_img

Publicat el 1.2.2018 16:00

La mirada jove

PIJ Sarrià-Sant Gervasi

Quin fet comú comparteixen reivindicacions històriques com les demandes pels drets del col·lectiu LGTBI, la lluita pels drets civils de les persones racialitzades als Estats Units o les proclames actualíssimes del feminisme contemporani? Primer de tot, el fet que aquells que van començar les reivindicacions pertanyien a un col·lectiu discriminat, fet que complicava la seva vida en el si d’una societat. Ser negre als Estats Units significava assumir l’apartheid, feines precàries o vulnerabilitat judicial; el col·lectiu LGTBI a l’Estat Espanyol va patir la repressió del règim: la Ley de vagos y maleantes i, posteriorment, la Ley de peligrosidad Social permetia la detenció de persones homosexuals i el seu tancament en un manicomi per aconseguir la “rehabilitació”; els feminismes contemporanis s’han dedicat a posar damunt la taula les desigualtats de gènere en tots els camps socials, començant pels repartiments de tasques en el context familiar o l’equiparació de sous en el món laboral, fins a la conseqüent denúncia d’una societat enterament heteropatriarcal l’expressió més nefasta de la qual és la violència masclista.

Publicitat

Quan aquestes reivindicacions es van manifestar per primera vegada, la gent del moment les rebé amb menyspreu o incomprensió, com si fos un capritx inventat. Això és així perquè la societat que rep les queixes està bastida a partir dels privilegis (conscients o no) d’aquells que no pateixen l’exclusió pel fet de ser persones de color, dones, o d’orientació sexual no normativa. Un cop que la lluita per una reivindicació comença, la batalla es juga en el camp públic. Quan s’aconsegueix que el debat es tingui en el conjunt de la societat, televisions públiques i ràdios, la relació de poder pot començar-se a equilibrar i la part haurà defensat aferrissadament la fita d’haver esdevingut subjecte polític.

Publicitat

El privilegi de l’adult

Si hem fet aquesta breu explicació sobre lluites històriques recents és perquè ben aviat es començarà a parlar d’”adultisme”. Aquesta paraula (estranya i ortopèdica, sí) indica un privilegiat, l’adult, i un menyspreat, l’infant o el jove. De quina manera s’expressa l’adultisme? En el tracte del no-adult com a objecte. En l’àmbit privat això es manifesta no deixant-lo parlar, fent-li passar vergonya davant d’altra gent, pegant-lo “perquè espavili” o assignant-li un gènere segons el sexe. En el públic, en la desigualtat de sous, drets laborals o responsabilitats en una feina que un adult també desenvolupa amb millors condicions laborals al·legant inexperiència. També en el risc d’exclusió social, molt més elevat entre els joves o en la incapacitat d’emancipar-se, malgrat ser una necessitat fonamental per obtenir més responsabilitats –allò que diuen que els hi manca.

Pregunteu-vos, doncs, si sentiu que teniu el privilegi de ser adults o que, si sent joves, gaudiu de ben poc benestar material i seguretat econòmica per construir una vida.l

El Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de Sarrià-Sant Gervasi té la seu a la Casa Sagnier
Tel: 93 414 01 95
web: casaldejoves.casasagnier.net
informaciojoves@casasagnier.net

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"
spot_img

Clàudia Sucarrat, veterinària: “No vaig aprendre a llegir fins que em van comprar una enciclopèdia d’animals”

Amb 32 anys, l'exalumna d'Orlandai ja en fa cinc que va obrir La Veterinària de Sarrià: en aquesta entrevista repassa el recorregut fet fins ara i els reptes de futur

La Comunitat de Sant Ildefons enceta un trimestre dedicat a la pau al cor de Galvany

Amb un seguit d'activitats, la Parròquia es reafirma com un punt obert de trobada per a la reflexió i l’esperança

Fotogaleria | La Festa Major de Sarrià, en imatges

Del 3 al 12 d'octubre, la vila viu moments de cultura popular, música, dinars de germanor i per primera vegada, una trobada de vehicles clàssics

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí