Cultura
Sandra Palau
I de sobte, una original i meravellosa felicitació de Nadal va caure a les meves mans. S’allunyava molt de la típica postal convencional i em va captivar. Es tractava d’una peça teatral escrita per un escriptor de Sant Gervasi, Enrique Calicó, i il·lustrada per la magnífica, i també veïna del barri, Pilarín Bayés. I, pocs dies després, ja sigui per casualitats inesperades o de la mà de la causalitat, em vaig enamorar d’una altra obra d’aquest autor, El diario de Martina, una novel·la sensible, elegant, emotiva… editada per La vocal de lis.
I avui, em convida a descobrir-lo a través del seus viatges… I anem de la ràdio a les lletres, passant per la ciència… Una vida teixida per una sensibilitat moral que vesteix totes i cadascuna de les seves paraules…
Em fascinen les teves felicitacions de Nadal…
Gràcies, ja en són 24. I van néixer per casualitat en un dinar familiar.
I a més, amb la genial col·laboració de Pilarín Bayés…
Sí, vaig tenir molta sort que volgués formar part d’aquests “teatrillos”.
I ara has publicat la teva primera novel·la…
Sí, és la meva primera novel·la i el llibre número 30.
O sigui, que a part d’aquests “teatrillos” has publicat quelcom més…
Sí, reflexions… Coses que he viscut adaptades a faules.
Quan vas notar el cuquet de l’escriptura?
Jo tinc una empresa familiar relacionada amb el món de la pesca, soc locutor de ràdio (NSE Radio) i vinc del món de les ciències… Però un dia vaig començar a escriure…
Et voilà!
Sí, va ser l’any 1992… Recordo que estava a la casa de Llavaneres i que aquell cap de setmana m’havia proposat podar els arbres, però una lumbàlgia ho va impedir.
Vaja…
Però gràcies a això em vaig posar a escriure… Sense cap mena d’objectiu concret, simplement em venia de gust…
I…
El dilluns vaig anar a la feina amb els escrits i li vaig demanar a la meva secretària si podia escriure’ls a màquina… I això es va anar repetint…
Fins que un dia…
La meva secretària em va donar la idea d’escriure un llibre. Al principi em va semblar una bogeria, però després em vaig atrevir a mostrar els escrits a la directora de la Revista Teresiana. Va publicar un dels escrits a la revista i em va animar a recollir-los tots per fer un llibre.
I parla’m una mica de El Diario de Martina… La coberta convida molt a llegir-la…
Sí, la coberta és preciosa: reflecteix molt bé la protagonista…
És una novel·la sentimental, escrita en primera persona, i narra les vivències de la Martina, una dona molt sensible, enamorada de l’art i la cultura
Com la definiries?
És una novel·la sentimental, escrita en primera persona, i narra les vivències de la Martina, una dona molt sensible, enamorada de l’art i la cultura… Després de celebrar els seus setanta anys emprèn un viatge a París amb unes amigues…
I escriu un diari…
Sí, un diari ple d’emocions on explora el seu “jo” més íntim…
I suposo que tens algun altre llibre al cap…
Sí, i suposo que será relacionat amb pròpies reflexions. Tot el que escric ha de tenir un fons moral.
Què llegeixes?
Ara llegeixo poc… Però sobretot són biografies de personatges representatius del nostre santoral.
I per acabar… Quin superpoder t’agradaria tenir?
M’agradaria tenir el poder de guarir malalties.
