Juanjo Compairé
L’Elisenda Guasch fa uns tallers de fotografia a la Casa Sagnier. Va proposar a les seves cinc alumnes —totes noies— que fessin servir les càmeres per explicar algunes de les seves vivències com a dones. Elles es van retratar a si mateixes en solitari o en grup, en situacions quotidianes o prenent com a fons algunes dels grafitti que hom pot veure a la vora de la casa, amb lemes com ara “Ens volem vives!” o “No és no”.
A més, cada una de les alumnes ha triat una frase per acompanyar la foto personal. Les frases triades tenen a veure amb la igualtat entre els sexes, la denúncia de les violències masclistes i la necessària superació dels estereotips sexistes: “No he nascut per agradar-te”, “La corba més bonica és la del teu somriure”, “Cuando trataron de callarme, grité” o la més filosòfica: “El nostre cos és un camp de batalla”.
L’exposició s’ha inaugurat el 8 de març, Dia Internacional de les Dones i restarà al centre al llarg de la setmana. A l’acte de la presentació hi ha assistit també les famílies de les alumnes.
L’acte ha acabat amb una representació de teatre, de la peça Sóc puta, i què?, a càrrec de Les fugitives, la història de tres amigues que fan plans per al futur, incloent-hi una bona reflexió sobre el tema de la prostitució.
D’aquesta manera els problemes socials que planteja el feminisme i els moviments de dones arriben a un casal pel que passa molta gent jove. Ens arriben avisos que parlen d’un rebrot d’episodis de violències masclistes entre el jovent. Actes com aquestos poden contribuir a prevenir-los i aturar-los.