Cultura
Natalia Avellan
Els infants són víctimes d’un sistema politicosocial que empeny a moltes famílies a traslladar-se, de manera forçada, lluny del seu país d’origen. Aquesta mateixa idea es veu plasmada a ‘Exilio’, l’exposició de Jimena Lucas, que s’inaugurarà oficialment el dijous 13 de febrer i es podrà visitar al Centre Cívic Can Castelló fins al 28 de febrer.
Originària d’Uruguay, Lucas va haver d’emigrar a Barcelona l’any 2000. “Aquí la situació va ser una mica a bufetades. Havia de treballar d’altres coses per mantenir-me i ajudar econòmicament a la meva família. Tot i això, sempre vaig mantenir la relació amb l’art i vaig continuar investigant i estudiant”, explica Lucas.
A banda d’estar formada en psicologia i teatre, des de petita ha perseguit el seu interès en l’art i progressivament s’ha consolidat com a artista plàstica multidisciplinària. Un camí que ha continuat explorant lluny del seu país natal. “Fa poc vaig viure una situació complicada que em va apropar a la meva infància. Vaig decidir explorar aquest món i em vaig adonar que, tot i haver viscut més de 20 anys aquí, seguia latent en mi el tema de l’exili”, reconeix Lucas.
Una experiència universal i actual
Una vegada va tenir clar el tema a indagar, dos anys enrere, Lucas va emprendre un procés d’investigació, el qual consistia a establir diferents converses amb persones que havien experimentat una migració. Els motius del desplaçament eren molt diversos, qüestions laborals, familiars, polítiques o de salut, entre d’altres. Tanmateix, aviat Lucas es va adonar que es tractava d’un tema universal, que forma part de l’actualitat contemporània.
“Amb aquesta recerca vaig veure que molts compartien diversos elements en comú, com ara els objectes que carregaven amb ells a l’equipatge”, explica Lucas. Aquesta imatge tan poderosa —la d’una maleta que engloba tota una vida viscuda— va servir d’element unificador de totes les experiències.
Altres elements, que es repetien al llarg dels diàlegs que va compartir Lucas, eren les coses que es deixaven enrere i els sentiments que es despertaven durant el viatge migratori, com el record de la infantesa i el sentiment de culpa. “L’exili és contagiós i no només el viu la persona que ha de fer una migració, també aquell que es queda al país d’origen, que està experimentant una pèrdua”, explica Lucas. L’artista destaca la importància de comptar amb ajuda professional per lidiar amb la càrrega emocional que suposa aquesta vivència. “Una amiga em deia que l’exili mai s’acaba de superar, et condiciona tota la teva vida i és important afrontar-ho de manera intel·ligent, per això necessitem ajuda d’un psicòleg”, afegeix.
L’infant sense rostre que apel·la a tothom
En l’exposició del Centre Cívic Can Castelló es podran veure entre 12 i 15 peces, les quals són representatives d’una instal·lació que inclou entre quaranta i seixanta escultures. Cada una d’elles rep el nom d’un nen que ha estat exiliat del seu país i està feta amb roba que prové de donacions de diverses famílies immigrants, les quals actualment resideixen a Barcelona.
Una característica distintiva d’aquestes figures fetes a mida real és l’absència de qualsevol tret facial que pugui condicionar la interpretació de l’obra. Els nens creats per Lucas no tenen cara, per tal d’oferir un significat més ampli. De manera que tothom, independentment de la seva edat, pot sentir-se identificat. A més, l’ús del color blanc representa la puresa dels infants. “La infantesa ha de ser un estadi de creixement, d’evolució, de coneixement i d’amor, entre altres coses positives. Però aquests nens viuen una situació totalment diversa al que hauria de ser”, explica Lucas.
Avui dia, a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, arriben a les nostres mans milers d’històries de migracions forçades. Tot i això, la constant actualització de dades, estudis i percentatges, despersonalitza als seus protagonistes. És per això, que Lucas ha volgut fer un crit a l’empatia a través de la seva exposició. “Sovint aquest tema, que està a tot arreu, passa desapercebut. No hi ha un apropament directe que permeti empatitzar amb les persones”. ‘Exilio’ obra un espai de reflexió i, des del Centre Cívic Can Castelló, apel·la a la consciència social i a canviar la mirada envers els que ens envolten, que han hagut de deixar enrere moltes coses per arribar fins aquí.
