Política
Carme Rocamora
Jaume Collboni, alcaldable del PSC, va citar Albert Batlle ara fa unes setmanes per fer-li una proposta en cas que els socialistes arribin a l’alcaldia de la ciutat després de les eleccions municipals del maig. Per una banda, va assegurar-li que repetiria al capdavant de la tinència de Seguretat. Per l’altra, però, li va anunciar que el ressituaria com a regidor d’un districte on mai ha viscut: Ciutat Vella. La reunió entre Collboni i Batlle es va allargar hores i hores, però finalment l’alcaldable del PSC el va convèncer per fer el pas i comprometre’s a assumir la cartera d’un dels districtes calents de la ciutat en matèria de seguretat, i deixar enrere, així, el compromís amb Sarrià-Sant Gervasi, el districte que l’ha vist néixer i créixer.
La decisió no va ser fàcil. Ramon Espadaler, secretari general d’Units, es va emocionar quan anunciava que a Batlle li havien encomanat Ciutat Vella. Si alguna cosa ha caracteritzat els quatre anys de mandat del regidor del Districte, ha estat el fet de mantenir vigent una promesa que va fer en el seu inici al capdavant del districte: no ser a la llista de regidors desapareguts. La promesa arribava per un motiu evident. En el mandat entre 2015 i 2019, pel districte hi van transitar fins a tres regidors: Gerardo Pisarello, Daniel Mòdol i Jaume Asens. Batlle ha complert amb la seva paraula, i fins i tot es pot apuntar victòries molt importants per al districte al seu balanç. Uns èxits que ha pogut inaugurar ell, malgrat que alguns vinguin de feina efectuada anys enrere.
En podem esmentar uns quants. Són, per exemple, la construcció de la biblioteca de Sarrià –amb més de 20 anys de reivindicació veïnal al darrere–, també el bus a demanda per a Galvany i el Farró, l’adquisició de la Casa Tosquella, l’expropiació –a contracor de Batlle– de la Casa Buenos Aires de Vallvidrera, o la pacificació de l’entorn del Mercat de les Tres Torres.
Queden assumptes al tinter, però no tants com en van quedar, per la deixadesa de Gerardo Pisarello i Jaume Asens dels comuns, en el mandat anterior. Al cap i a la fi, ells no se sentien còmodes al districte i ja optaven a una projecció superior, com es va demostrar al llarg del temps, ja que es varen situar al Congrés dels Diputats.
A Batlle li ha quedat una qüestió pendent: el fet de ser a la cua de les inversions, que és una característica ja gairebé innata que forma part de la realitat del districte. Això ha comportat, també, no poder impulsar –com ell hauria desitjat– la reclamada reforma del carrer Balmes entre Joaquim Folguera i plaça Molina, o revertir els dèficits dels barris de muntanya.
Com a llegat, a Batlle, també li queda l’oposició ferma –ja que representa una figura d’home d’ordre– contra els moviments socials de Sarrià-Sant Gervasi. No ha lluitat per aconseguir un espai per als equipaments culturals com reclamava Construïm La Sarrianenca; Can Raventós continua en mans d’uns especuladors que volen fer de Sarrià un dormitori de luxe; l’Ateneu Divers s’ha vist obligat a marxar al districte de Gràcia durant el seu mandat i les entitats populars de Sarrià li van donar l’esquena durant la Festa Major pels impediments a l’hora de programar activitats. Per acabar, el Sindicat d’Habitatge de Cassoles, que ha servit d’aixopluc de desenes de famílies desnonades al barri, ha estat un dels seus col·lectius a criminalitzar.
Batlle carrega contra els sindicats d’habitatge: “Fan una funció distorsionadora i pertorbadora”
Batlle ha complert amb la seva paraula. Ha estat un regidor omnipresent en gairebé totes les convocatòries de participació ciutadana, com ara consells de barri i audiències públiques del districte. El seu equip s’ha obert a parlar amb desenes d’entitats i això ho reflecteixen associacions veïnals com la de Sarrià. Però també ha marcat perfil i ha deixat clar qui eren els seus amics, i sobretot els seus adversaris al districte: el moviment popular que reivindica continuar teixint al barri.
Negar que els joves tenen dret a continuar vivint al barri on van créixer ha estat una de les seves sentències, i queixar-se perquè reclamen més espais, un leitmotiv. La discrepància amb els comuns en qüestions com aquestes va arribar a ser tal, que a mig mandat els dos consellers d’Ada Colau a Sarrià-Sant Gervasi –Joan Manel del Llano i Llorenç Sena– van dimitir en bloc.
Al districte, Batlle s’hi ha trobat còmode. Però el seu compromís ara mira més enllà. L’any 1983 va entrar a l’administració barcelonina com a regidor i després va ser director dels Mossos. Per una persona d’ordre amb el seu bagatge, el súmmum serà, si així ho decideixen les urnes, ser el màxim responsable del districte que més mà dura necessita contra la inseguretat, a parer dels socialistes: Ciutat Vella.
Ciutat Vella sempre ha estat un districte on l’ADN socialista ha posat als regidors amb perfil més contundent, vinculant sempre la seguretat amb el civisme. Quina promesa ha fet Batlle, si l’arriba a conquerir? “Lluitar amb fermesa contra la venda ambulant i els furts”. Aquesta mateixa promesa, la va fer fa ara quatre anys quan aspirava a ser el màxim responsable de Seguretat de la capital catalana. Les urnes diran. I també diran qui serà el pròxim regidor de Sarrià-Sant Gervasi.
