Gent del Barri
Sergi Alemany
L’exconseller d’Economia i Empresa Andreu Mas-Colell (75 anys) ens rep a casa seva, al carrer Balmes, amb un posat còmode de divendres a la tarda: mitjons, coca-cola en mà i un bolígraf Bic a la butxaca de la camisa. Estem a tocar de la plaça Kennedy, just al límit entre el Putxet i la Bonanova, on aviat farà 25 anys que resideix aquest economista i actual president del patronat del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST). També és catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra. La fotògrafa Núria Torrents i jo mateix passem en una saleta petita on farem l’entrevista entre llibres i un sofà.
Un quart de segle després, té sentiment de pertinença al barri?
Soc nascut i criat al barri de Sant Antoni, tot i que la meva mare hauria preferit viure a Sarrià o Sant Gervasi. Si ara ella visqués, observaria que el seu fill viu a Sant Gervasi però també que Sant Antoni està de moda. Ho dic per relativitzar la importància entre barris. Jo em sento molt barceloní.
“Espero que ningú a l’Ajuntament s’oblidi del Tramvia Blau”
Què valora del barri?
Gaudir de vida comercial al voltant de casa. El carrer Craywinckel, el Mercat de Sant Gervasi… És una zona ben comunicada, amb botigues i zones verdes com els jardins de la Tamarita. Un bon barri per viure. No és homogeni i transversal però tampoc és exclusiu d’un segment social. Ah, i el Tramvia Blau! Espero que torni malgrat pot haver-hi algú a l’Ajuntament a qui si ningú l’hi reclama, se n’oblidi. Estic content també que la comunitat s’inquietés per com quedava l’edifici de La Rotonda.
Li agrada viure a Balmes?
A mi m’agraden els carrers amb arbres i aquesta part on visc en té. També he de dir que Balmes no és uniforme i que la part de baix és un canyó de cotxes turbulents. Em seria més difícil viure allà.
Es pot viure sense biblioteca a Sarrià?
En general, a la ciutat de Barcelona el Pla de Biblioteques ha estat esplèndid i ara cal que culmini. Als meus amics de Sarrià no crec que els molesti si dic que no m’importa que sigui l’últim barri a tenir biblioteca, però que hi sigui.
És l’exemple d’un polític que no està en cap consell d’administració.
Estic en uns quants patronats de fundacions. És una posició no remunerada però hi dedico temps perquè m’agrada. Un d’ells és el Barcelona Institute of Science and Technology, que em van proposar presidir coincidint amb la meva sortida del Govern. Era una dedicació natural per a mi i em sembla una bona idea que hi hagi una institució que uneixi centres de recerca potents.
Es coneix poc sobre la recerca a Catalunya?
Et diria que la recerca no són els esports. El Barça i la Sagrada Família són més coneguts que la recerca però m’atreveixo a dir que la diferència no és tan gran. El supercomputador, el Sincrotró d’Alba o La Marató…tot això és recerca. És bo que la gent sàpiga que Catalunya destaca en el camp de la recerca. El turisme va bé, la recerca va bé.
”Catalunya tindrà moltes oportunitats en aquesta Europa”
Ens arriba una nova crisi econòmica?
No hi ha raons per pensar que ve un alentiment de l’economia com el del 2007. La incertesa més gran que tenim ara és saber què passarà als Estats Units amb Trump. A Europa, Alemanya no ha entrat en recessió i va millor del que podíem pensar ara fa sis mesos. El que em sap greu és que Europa es farà més petita quan perdem el Regne Unit. Ara bé, Catalunya tindrà moltes oportunitats en aquesta Europa amb inversió estrangera i emprenedoria. Si ens hi posem com a país, ho podrem aprofitar.
Amb un pressupost aprovat, per fi?
Si Esquerra Republicana s’acaba abstenint per facilitar un govern espanyol del PSOE amb Unides Podem, penso que els socialistes votaran a favor dels pressupostos a Catalunya i els republicans aprovaran els comptes de l’Ajuntament de Barcelona. Un efecte dòmino. És el que veig més probable ara mateix. Aquests anys de pressupostos prorrogats la inversió ha estat baixíssima, així que convé aprovar-los.
Veu unes eleccions aviat?
Ho veig menys probable ara que fa un mes. Tot dependrà que es confirmi el pacte d’investidura entre el PSOE i Podem i de l’aprovació dels pressupostos a Catalunya. Esquerra no pretendrà forçar eleccions el dia següent d’aprovar els comptes presentats per Aragonès, que segurament serà el seu proper candidat. Si no hi ha pressupostos, llavors sí que és molt probable que hi hagi eleccions a la primavera.
“Ningú diu que la hisenda pública catalana hagi de ser un carro de cavalls”
Com viu la investigació de la Guàrdia Civil sobre la hisenda catalana?
Amb un gran sentiment de solidaritat cap a Lluís Salvadó o Josep Maria Jové. El que s’ha intentat fer sempre amb la hisenda catalana és tenir a punt la màquina més potent i eficaç que es podia tenir. Tinc l’absoluta certesa que tot s’ha fet dins de la normativa legal i en continuïtat amb la meva època al departament. Enlloc ningú diu que la hisenda pública catalana hagi de ser un carro de cavalls. No seria just.
Això vol dir que l’ha sorprès la investigació?
Em sorprèn que la Guàrdia Civil torni a ser un actor polític important a Espanya. Em recorda quan era jove i van muntar el cop d’Estat del 14 de febrer. Fa 40 anys la Guàrdia Civil no era una institució molt valorada a l’Estat i ara de sobte torna a aparèixer. Per sort, m’agrada mirar els aspectes positius de les coses i la dreta dura no ha guanyat les eleccions espanyoles en cap de les dues convocatòries que hi ha hagut aquest any. En canvi, hi ha una majoria per trobar una solució pacífica i dialogada al conflicte català. Una altra cosa és que després en posem d’acord o no. És una situació molt fràgil i sobre ella hem de construir el nostre futur.
Forma part d’un nombrós grup de 235 personalitats que ha signat un manifest per una “sortida política” al conflicte entre Catalunya i Espanya.
És un manifest de mínims però va en la direcció que crec que convé en aquests moments. Soc una persona força pragmàtica, i entenc que la reivindicació d’un referèndum ja ha passat. En canvi, sí que hi ha drets bàsics als quals no es pot renunciar. Ens cal una coalició social el més ample possible per lluitar contra la repressió i normalitzar la vida quotidiana. Ha quedat demostrat també que tenir el tema català com el més viu de la política espanyola afavoreix l’extremisme de Vox.
I mentrestant com actuem els ciutadans?
Crec que ens convé distensió i tenir un clima calmat. No ens hem de fer il·lusions sobre les possibilitats immediates del que pugui donar de si un diàleg amb el govern del PSOE. També és evident que un govern PSOE-Podem amb un suport explícit del PNB ens va millor que un govern beneït per José María Aznar.
“Si convertim el referèndum en el tema principal de la negociació més immediata, això fracassarà”
La figura d’un relator serà clau per mirar d’aconseguir un referèndum acordat amb l’Estat?
Crec que és molt irreal. En aquests moments, insisteixo, per mi el tema no és el referèndum. Si ho convertim en el tema principal de la negociació més immediata, això fracassarà. Ni el PSOE ha de posar com a condició anunciar que es renunciï a un referèndum, ni per la part catalana s’ha d’esperar que el PSOE digui que sí a un referèndum. Això no passarà en els mesos que venen.
Estem més lluny d’un referèndum acordat que abans de l’1-O?
En la mateixa distància. Tres anys després sabem que cap govern espanyol obrirà el camí a un referèndum a Catalunya sobre la independència, en un temps previsible. Potser hi haurà consultes sobre altres coses. De fet, no hi podrà haver una normalització llarga de la vida política catalana sense una consulta, que no sé quina serà.
Com va pair la sentència als líders del Procés?
Malament. Són penes injustes i desproporcionades per a tots els presos polítics. Especialment en el cas dels Jordis té raó Amnistia Internacional quan posa el dit a la nafra dient va ser una manifestació pacífica. Serà interessant veure el desenvolupament internacional i les conseqüències de la repressió en general. També si la justícia belga entrega a Puigdemont i a la resta, que jo crec que no passarà. A la presó he visitat Jordi Cuixart.
Com ha viscut els aldarulls post-sentència?
Soc partidari de les protestes massives i ordenades. Admiro les Marxes per la Llibertat o l’acció Llum i Llibertat a Montserrat. No comparteixo que siguin convenients les protestes més in promptu convocades de manera anònima, ni els talls de frontera.
Tsunami Democràtic tampoc li agrada?
No. Encara que en valoro la voluntat d’evitar situacions que puguin aparentar violència. Quan es bloqueja l’aeroport de Barcelona ens estem fent mal a nosaltres mateixos i no posem cap pressió sobre el govern de Madrid. Tallar carreteres i cremar contenidors no causa admiració mundial. Crec en les protestes en què no es trepitja el peu de ningú.
“Alemanya ens farà més cas si anem amb el lliri a la mà, que no amb un misto o una pedra”
Això no és anar ‘anar amb el lliri a la mà’?
Doncs possiblement, sí. Però és que Alemanya ens farà més cas si anem amb el lliri a la mà, que no amb un misto o una pedra. No s’ha de minimitzar el valor tàctic d’anar amb el lliri a la mà.
Què va ser el millor de ser conseller?
El repte era molt estimulant. M’agradaria pensar que amb el meu equip d’Economia vam contribuir perquè la situació no fos pitjor del que hauria pogut ser.
I el pitjor?
L’estiu del 2012, amb l’euro en perill. A la Generalitat necessitàvem diners per pagar nòmines i factures i el govern central del PP no volia encarar la crisi en cooperació amb les comunitats autònomes. Sis mesos abans havíem viscut un altre moment molt dramàtic, quan no era clar que poguéssim pagar als funcionaris la paga doble de Nadal. El primer anunci en què els dèiem que pagaríem només la meitat, va ser molt penós.
Es va sentir mai castigat de manera injusta?
La política és difícil d’assimilar. Moltes vegades saps que algú et critica sense gaire raó i això al principi em feia molta mandra. Entendre que la cosa no va de lògica sinó de superficialitat intel·lectual. Criticar l’altre amb allò que saps que pot repercutir de manera més vistosa de cara enfora. Després, jo també ho feia.
Per tant, és fàcil viure dins d’un govern?
Fàcil no és. Et fa córrer l’adrenalina i és molt estimulant quan saps que prendràs decisions que afecten a molta gent. Mentre la cosa va bé, és satisfactori; quan va malament, no estàs content. Mai em faria la víctima.
“Artur Mas no farà servir els colzes per mantenir-se a primera línia”
Si li pregunto per Artur Mas?
Tindrà un paper molt important. Ara mateix manté la xarxa de Junts per Catalunya per evitar que aquest segment exploti. Si un cop passada la seva inhabilitació podrà jugar un paper més prominent, ja ho veurem. El més lògic és pensar que anirà sortint una nova generació de polítics. El conec prou bé per pensar que no farà servir els colzes per mantenir-se a primera línia.
Es pot viure amb un salari mínim de 900 euros?
És una pregunta que no té una resposta. El salari mínim ha augmentat de manera significativa i és probable que encara pugui augmentar més. No crec que pujar el salari mínim creï més atur o una dificultat de contractació entre la gent jove. Si es demostra que és així, llavors es podria continuar augmentant. Les coses en economia s’han de fer amb prudència i observant resultats.
Què li sembla l’anunci de la rebaixa del 30 % en taxes universitàries?
Ho veig com un moviment per facilitar que els comuns votin els pressupostos. Ho entenc perquè la política és així, i no puc dir que jo mai hauria fet una transacció com aquesta. Fer una rebaixa lineal no condicionada a les possibilitats de pagament de cadascú, és un regal a la classe mitjana. Penso que el sistema ideal és el perfeccionament de l’actual. Qui pot pagar, que pagui; qui no pot pagar, que no pagui.
“Si la qualitat de la universitat pública pateix, les famílies que puguin pagar ho faran a la privada”
Per tant, el preocupa aquesta rebaixa?
La UB es troba ara entre les 200 millors universitats del món i per mantenir-se necessitarà recursos. El que es perdi ara per matrícules, potser farà falta l’endemà. El que em crea neguit és que si la qualitat de la pública pateix, al final les famílies que poden pagar l’educació universitària a preu de cost ho faran a la privada.
I l’accés a la universitat per a la classe baixa?
Per a les famílies que no s’ho poden pagar, zero matrícula i beques salari. El cost de la universitat no és només la matrícula sinó el cost alternatiu de no poder treballar per sostenir una família. El sistema actual sense beques salari és imperfecte. Per això, tornant la rebaixa del 30%, penso que els que poden pagar subvencionen els qui no poden fer-ho.
Tampoc tothom acaba arribant a la universitat…
A la porta de la universitat hi arriba una representació molt esbiaixada de la població. Gent amb pares universitaris, de classe mitja-alta.. En política indirectament també passa el mateix.
Com a catedràtic, defensa que tothom passi per la universitat?
No, però tampoc soc minimalista respecte a la universitat. Les ciutats del món on hi ha més innovació tecnològica són aquelles en les quals hi ha més titulats universitaris. No m’agradaria que es pogués dir que no progressem suficientment ràpid en productivitat, per no tenir prou titulats universitaris. Que cadascú es formi tot el que pugui. Llavors, procurem que es creïn llocs de treball que es puguin aprofitar amb les màximes capacitats d’aquests titulats.
La formació professional és igual de vàlida?
Sí, perquè també arriba al grau superior. En general, com més educada tinguem la població i des de més aviat, millor. Els països d’èxit tenen una població molt educada.
“No tinc Twitter. Si hi ha una piulada espectacular, compto que ja m’arribarà”
No té compte de Twitter.
No. Mai he sentit la necessitat. No és que no tingui res a dir, però deu ser pervers esperar que la gent et reaccioni i frustrar-te si no és així. Ja hi ha prou coses a fer… així que no estic enlloc, en cap xarxa. Si hi ha una piulada espectacular, compto que ja m’arribarà.
És un home de rutines informatives?
Sí. Llegeixo diversos diaris. Després comunico molt per escrit. Soc adepte al correu electrònic i no pas al telèfon. Una cosa molt poc recomanable ara per un polític.
Alguna recomanació a la vida?
Que està bé tenir sempre un projecte entre mans. I si pot ser, dos o tres.
