21.4 C
Sant Gervasi
| Dilluns 28 de setembre de 2020 |

Anna Blanch: “El millor de la composició és crear emoció”

En el món de la música les dones al llarg de la història han quedat apartades i en l’anonimat

Elena Bulet
Intento explicar històries de la millor manera possible. De vegades amb paraules, de vegades amb imatges, però sempre amb la voluntat ser fidel a allò que es vol transmetre. M'apassiona la cultura i la societat i tenir l'oportunitat de poder reflectir la seva realitat al districte.

La Mirada Jove

Elena Bulet (@elenabulet)

Què és la música per tu?

L’ordre dels sons en l’espai. La música és so, però no sons qualssevol com els que sentim al carrer.

Publicitat

Aleshores, la feina del compositor és…

Ordenar aquests sons, a partir del que vols transmetre i dels sons que a tu t’interessen. Potenciar aquest llenguatge, comunicar a través de la música, expressar allò que no es pot amb paraules…

Encara es compon a mà?

La música d’entreteniment/música comercial parteix d’estructures molt bàsiques i sovint ja es compon i es produeix directament amb programes d’ordinador. Però en la composició “acadèmica” sí que ho fem amb llapis i pentagrama.

Però teniu ordinadors…

Sí. Cal també saber treballar amb ells, manegar bé els programes d’edició de partitures i conèixer la resta de possibilitats que ens ofereix la tecnologia. De totes maneres, durant el procés inicial, escriure a mà és més natural, intuïtiu, fàcil d’esborrar, més ràpid per crear nous símbols, de fer esborranys…

El procés de composició té un ordre?

Abans de començar una obra has de tenir clar què vols explicar, què vols transmetre amb ella. Després comences a definir els diversos paràmetres que configuren una obra musical: els instruments, el material sonor (tipus d’escales, intervals, grups de notes…), la figuració rítmica, l’harmonia, el caràcter, els motius/idees principals… És com qui fa una novel·la i decideix els personatges, la trama general…

I quan s’acaba?

El procés de composició finalitza quan et toquen l’obra: la treballes amb els intèrprets, corregeixes el que cal i l’estrenes.

Quina és l’obra de la qual estàs més orgullosa?

La veritat és que el meu catàleg d’obres és molt limitat… Però per dir-ne alguna, estic força orgullosa d’un quartet de saxos que vaig acabar aquest estiu. Vaig voler descriure dos situacions contrastants (pel que fa a paisatge i a sentiment) d’un viatge que vam fer en família als Estats Units.

Te’n vas al violí quan compons?

Molt sovint. Per gust i perquè te’l coneixes és més fàcil, tens tot el procés de recerca de l’instrument fet. A l’ESMUC, però, ens insisteixen en que componguem per a diferents formacions, sobretot aquelles que no coneixem. La gràcia és aprendre a escriure per tot tipus d’instruments.

Saps tocar el violí, el piano… Et queda algun instrument pendent?

Un de percussió i un de vent. Així completaria totes les famílies. Ara bé, el de vent intentaria que fos de registre greu, amb el violí ja tinc els aguts coberts. Afegiria també el cant, i l’estudi de qualsevol altre instrument però en l’àmbit de jazz i/o modern…

Envoltada sempre de so, valores més el silenci?

I tant. El silenci com a concepte de tenir el teu lloc d’introspecció i reflexió per donar el 100% de tu en aquesta feina. I alhora també el silenci musical, que és el que t’articula l’obra. És molt important aprendre a utilitzar correctament els signes de puntuació dins la música.

Sempre hem sentit que és un món complicat…

Tens raó, però la cosa és saber com moure’t, entendre com funciona aquest món. És molt complicat viure únicament de la pròpia obra, però pots combinar-ho amb la docència, estar obert a barrejar-te amb altres disciplines artístiques, crear projectes, buscar encàrrecs…

Crec que la clau està en ser flexible i en trobar l’àmbit on es necessiti i encaixi el teu estil i llenguatge com a compositor.

Escoltes música com a oci?

Sí, tant per oci com per la professió. És molt important escoltar música de tot tipus i moure’s  pel món de la teva pròpia vocació. Anar a concerts, masterclasses, jam-sessions… A tot arreu on es faci música.

Què és el millor de la composició?

Veure que les teves obres es toquen. Crear emoció amb elles, sigui per tu o pels altres, és brutal, és molt màgic.

I el pitjor?

Compondre acostuma a ser una feina a llarg termini i de resultat incert. Es necessita molta paciència i constància, i tampoc ningú t’assegura que es toquin les obres, que aconsegueixis transmetre el que volies o que se’t valorin l’esforç i les hores dedicades a allò.

Quins són els teus referents?

Tinc el bon record de Vivaldi i Mozart, que són els que em van fer començar amb la música. Tot i que després no considero que siguin els meus preferits. Et diria Bach, Txaikovski, Stravinski o algun de més actual com David Lang. De vegades em costa escollir compositors, em quedo amb referències d’obres.

Hi ha dones en el món de la música?

I tant! El que passa és que al llarg de la història han quedat apartades i en l’anonimat. Actualment s’està començant a visibilitzar més la seva presència en el panorama musical, però sí que encara, en nombroses ocasions, se’t qüestiona la capacitat o validesa com a músic pel fet de ser dona.

 

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.