Explorant el jardí
Pepa Tort
L’obra d’Antoni Gaudí, especialment rica en colors, textures i formes orgàniques, se circumscriu al voltant d’un llenguatge arquitectònic que aplega constants referències al món vegetal i animal. En preguntar-li quin era el seu tractat d’arquitectura favorit, va acostar-se a la finestra i digué: “Aquell arbre que veiem al jardí és el meu gran llibre d’arquitectura”. Gaudí és l’arquitecte que s’inspira, observa, analitza i llegeix en el Gran Llibre de la Natura.
Una pinzellada sobre el personatge
Des de menut, Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852-1926), fill d’un calderer de Riudoms, patia un problema reumàtic de llarg recorregut, que li impedia portar una vida normal. Aquest fet li conferia un caràcter retret i reservat. Faltava sovint a classe i passava moltes hores observant els animals, les plantes i les pedres en el mas familiar. Va estudiar batxillerat als Escolapis de Reus, on va mostrar les seves habilitats en el dibuix. Va ser en el taller del seu pare on va aprendre a crear i treballar en tres dimensions. El 1870, es desplaçà a Barcelona per estudiar arquitectura; fou un alumne irregular amb indicis de genialitat. En graduar-se, el director de l’Escola, Elies Rogent, va dir: “No sé si hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà”.
Va treballar com a delineant per al mestre d’obres Josep Fontseré i Mestre, en el projecte de la Cascada Monumental del parc de la Ciutadella, on va intervenir en el disseny de la gruta, l’aquari i la reixa que circumda el parc i el mercat del Born.
S’establí pel seu compte al carrer del Call de Barcelona i, a l’Exposició Universal de París de 1878, va conèixer el seu futur mentor, l’empresari i polític Eusebi Güell, amb el qual inicià una relació d’amistat i mecenatge, que va deixar un valuós llegat arquitectònic, gran part del qual és Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Les primeres obres de Gaudí van estar influïdes per diversos estils (neogòtic, mudèjar i barroc), però ben aviat va mostrar un estil i una singularitat propis que el van consagrar com a una icona del modernisme més agosarat.
L’obra de Gaudí és ingent i extraordinària, els seus projectes creatius estan impregnats de naturalisme. És l’arquitecte que sap llegir en el Gran Llibre de la Natura, capturant les formes tal qual són per construir diferents elements decoratius, que, al seu torn, integra magistralment en l’estructura arquitectònica.
L’arquitecte i la natura
L’obra de Gaudí està profundament entrelligada amb la natura. Les referències al món vegetal i animal són constants. La Mediterrània, amb la seva llum, paisatges, arbres, flors, mar i muntanyes han constituït un autèntic manual de formes, estructures i lleis que podien ser aplicables a l’arquitectura.
Gaudí creia que la natura, amb els seus milions d’anys d’evolució, contenia les respostes per crear estructures orgàniques que fossin funcionals i boniques alhora.
A l’innovador llenguatge constructiu, s’hi va afegir un ric i amplíssim univers decoratiu, farcit de simbolismes, materials, textures i colors, que va executar mitjançant tècniques tradicionals, com els treballs amb forja, l’ús del maó, els revestiments ceràmics, el trencadís o l’ebenisteria.
I la llum a través del color embolcalla la seva obra en una simfonia cromàtica sense precedents en l’arquitectura. En els darrers treballs com la Casa Batlló, la Casa Milà, la Cripta Güell i sobretot a la Sagrada Família, Gaudí aconsegueix una identificació perfecta entre arquitectura i natura.
L’univers botànic d’Antoni Gaudí
Són innombrables les plantes, els arbres, els fruits i les flors que Gaudí incorpora als seus edificis, però no les copia literalment, sinó que les reinterpreta. La majoria d’espècies enregistrades formen part de la flora mediterrània, el seu referent vital.
La palmera és la peça clau en el joc de columnes i capitells de la Sagrada Família. Gaudí ho deixà escrit: “L’interior del Temple serà com un bosc, els pilars de la nau principal seran palmeres”. Són els arbres de la glòria, del sacrifici i del martiri i, tanmateix, simbolitzen la vida i l’espiritualitat.
El margalló és l’única palmera autòctona de la Mediterrània i està representada en moltes obres. A destacar, el tancament en forja de fulles de margalló a la casa Vicenç, declarada el 2005 patrimoni de la humanitat per la UNESCO, i el conjunt de rajoles ceràmiques a la façana, amb flors de clavell de moro.
L’olivera és el símbol d’immortalitat i resistència i, tanmateix, símbol de fertilitat per l’abundància de flors i fruits. El creixement helicoidal del seu tronc va empènyer Gaudí a utilitzar els helicoides i altres corbes en les estructures arquitectòniques.
El xiprer aplega una àmplia simbologia espiritual i apareix habitualment en l’obra de Gaudí. La seva forma esvelta i llarga vida, atorguen al xiprer el símbol de la vida eterna. La famosa creu de Gaudí, està inspirada en la pinya del xiprer, el gàlbul, que, en obrir-se assenyala el cel i els quatre punts cardinals (pinacle Torre Bellesguard, etc.)
El llorer és símbol de glòria i intel·ligència, s’ha utilitzat des de l’antiguitat per coronar els generals romans victoriosos, poetes, artistes i savis.
El gira-sol, símbol de l’ànima, apareix per primer cop a la casa Vicenç (1883-1888) en rajoles ceràmiques, com a element decoratiu.
L’heura és present en detalls ornamentals i relleus. Simbolitza la vida, la persistència i la continuïtat. Gaudí ho aplica sobretot en forja i ceràmica.
La figuera de moro inspira columnes i volums amb aparença viva (Parc Güell).
El nenúfar, associat a l’aigua, el trobem en mosaics i superfícies ondulants i, en especial, en el trencadís.
El blat i altres espigues representen la fertilitat, la resistència i l’abundància. Apareixen en relleus i elements decoratius.
Les flors estan associades al simbolisme cristià i a la bellesa. Abunden les roselles, els clavells, les margarides, els lliris, els cards, etc., múltiples formes aplicades en ceràmica, vitralls i ferro forjat.
Els fruits. Només a la façana de les naus laterals de la Sagrada Família trobem dotze cistelles que contenen cadascuna 12 tipus de fruites diferents, ordenades segons el curs de l’any.
L’univers botànic que atresora l’obra de Gaudí expressa clarament el seu profund amor i la seva gran passió per la natura i, tanmateix, s’evidencia el seu compromís d’integrar aquestes formes en l’arquitectura.
