El Qüestionari
Carme Rocamora
A quin barri vas néixer?
A 12.000 quilòmetres de distància: el meu pare va anar a muntar una fàbrica tèxtil a Sud-amèrica. Fins que no vaig tenir vuit anys, no vam tornar a Barcelona.
A quin barri vius?
He viscut gairebé tota la vida a Galvany, al carrer Muntaner, però fa uns anys que per raons familiars ens vam canviar de barri. Per amics i feina, segueixo de prop Galvany cada dia.
Amb qui vius?
Amb la meva família.
Lloguer o propietat?
Propietat. Una casa de fa més de cent anys, que era de l’avi de la meva dona.
Recicles a casa?
Des de fa anys, mai ens ha semblat correcte això de ficar-ho tot a la mateixa bossa. Una altra cosa és el famós Porta a Porta que tenim al districte, això donaria per una altra entrevista.
T’agrada cuinar?
La veritat és que sí, una altra cosa és el resultat, que no sempre és òptim. Lo meu és més una cuina intuïtiva de supervivència que de recepta sofisticada.
Què és el primer que fas quan et lleves?
Dono gràcies per la família que tinc i per poder iniciar un nou dia. Soc creient, i penso que sempre hem de donar gràcies pel que tenim.
Quin mitjà de comunicació consultes cada dia?
Els digitals nacionals i locals per conèixer els titulars del dia, i és clar, la premsa de proximitat, cada dia més important, sobretot per l’activitat política municipal. I aquí entra El Jardí, líder al nostre districte.
Vas anar a l’escola pública, concertada o privada? I els teus fills, si en tens?
La meva educació va ser un mixt molt enriquidor: escola pública i privada; la meva filla, va a la concertada.
Què vas estudiar?
Vaig estudiar als Salesians i posteriorment Màrqueting i Gestió Comercial. Al llarg dels anys he fet infinitat de seminaris i cursos. És el normal quan treballes a l’empresa privada.
Mútua o salut pública?
Un altre mixt: salut pública, que malgrat totes les queixes és molt bona, sobretot la qualitat professional i humana dels seus treballadors, i mútua.
Tens vehicle privat?
Un cotxe de fa cinc anys, que no faig servir gaire. Circular amb cotxe per Barcelona s’ha convertit en un infern. Prefereixo caminar, és l’única manera de conèixer realment el que passa a la ciutat. També em moc molt en transport públic.
Què volies ser de petit?
De petit petit, capità de vaixell, i una mica més gran, arqueòleg.
El principal tret del teu caràcter?
L’optimisme i la perseverança.
Quina qualitat aprecies més d’una persona?
La sinceritat, importantíssima en tots els àmbits de la vida.
Què esperes dels teus amics?
Que hi siguin quan se’ls necessita.
El teu principal defecte?
Soc tossut.
Una persona a qui admires.
Un fuster que vaig conèixer fa poc, que té 91 anys i treballa cada dia des dels 18. Ha format una família, i els nets continuen el seu taller. Em comentava que darrerament només treballa els matins i les tardes les dedica a la seva dona, i col·labora en una associació per ajudar nens necessitats. Admirable.
Per què has decidit dedicar-te a la política?
Per millorar la nostra societat. Si no ho fas, altres ho faran per tu, i potser no t’agrada com ho fan. I si has tingut l’oportunitat i no l’has aprofitat, no et valdrà queixar-te. Crec que puc aportar el meu granet de sorra per fer aquesta millora.
Què faràs quan deixis el càrrec?
Seguir treballant en allò que m’agrada i gaudeixo, en aquest cas col·laborant en projectes per a la dinamització del comerç urbà de Barcelona, que tant està patint.
Tens una vocació frustrada?
Jo diria més aviat activitat no realitzada: m’agrada la pintura.
Una cançó que t’identifiqui
Darrerament ha estat de moda el famós Resistiré, un himne coral per vèncer el coronavirus. Soc optimista, i crec que l’actitud davant de la vida és fonamental en tots els aspectes.
Recomana’m un llibre
L’últim del politòleg Juan Milián, El Proceso Español: podràs entendre molt millor els darrers anys de la política catalana. Però també La conquesta de la felicitat de Bertrand Russell: la felicitat no es dona per generació espontània.
Recomana’m una sèrie
The Last Kingdom, víkings i acció per distreure’t del dia a dia. I una que fa molts anys podies veure a TV3, i avui a Youtube Sí, Primer Ministre. La realitat política amb la fina ironia britànica, sempre actual.
Si puguessis agafar el cotxe i anar a un lloc, on aniries ara mateix?
Al Pirineu.
Amb què et poses content?
Amb les bones notícies.
Què et fa por?
Els incompetents motivats: tenen un perill terrible, i són molts.
Què odies?
La mala educació.
Per quines coses plores?
Amb les injustícies, que aconsegueixen també que m’enfadi.
Tens mascota?
Ara mateix, no. Durant un temps ens va acompanyar una gata, la Pusa, un encant que pujava al llit i et despertava al matí. I fa uns anys el Brack, un beagle caçador, que finalment va acabar perseguint senglars en una masia de Vic.
Amb quin polític del Plenari que no sigui del teu grup aniries a prendre alguna cosa?
Amb Cesar Millán del PSC hi tinc un cafè pendent fa dies, però realment la cordialitat que tenim entre tots els diferents grups fa possible compartir un cafè o una copa amb qualsevol d’ells.
Qui creus que ha estat el millor regidor de Sarrià – Sant Gervasi?
Cada regidor ha tingut les seves particularitats. En principi no crec que ningú assumeixi una responsabilitat com aquesta proposant-se fer les coses malament per fastiguejar al ciutadà. Les capacitats són un gran condicionant, però el moment, i les circumstàncies polítiques sumades a l’equip, marquen qualsevol actuació de govern.
Traient l’alcaldable del teu partit, quin creus que coneix millor la ciutat? I quin et representaria millor?
A més del president del meu grup i del seu antecessor, suposo que hi ha polítics que coneixen bé la ciutat, però els que em representen estan al meu partit.
Un racó del districte on relaxar-te?
El Turó Parc té racons que conviden al relax i la lectura. Si els cuidem bé, els nostres parcs i jardins són preciosos.
I per fer el vermut?
A la zona del Mercat de Galvany hi ha bars interessants, algun amb unes braves memorables!
Si tinguessis una tarda per passejar pel districte, on aniries?
Cap amunt, a la muntanya. Tenim un paradís natural a deu minuts de l’asfalt i la contaminació. Barcelona hauria de treballar en un pla estratègic per al desenvolupament dels barris de muntanya. És indispensable.
Supermercat o botiga de barri?
Les botigues de barri, amb la seva atenció personalitzada i el coneixement que tenen del producte, són la meva opció preferida.
A quin país voldries viure?
En aquest, Espanya, i en una Catalunya on treballéssim tots units, centrats a millorar la nostra societat, l’economia i la cultura. Si ho aconseguim, serem una de les regions més prosperes d’Espanya, d’Europa i del món. Ens hem convertit en especialistes en autodestrucció i seguim perdent el temps en quimeres utòpiques.
L’últim país on has viatjat
A Portugal, a la zona nord.
Si haguessis d’anar a viure a una illa sol, digues quines tres coses t’emportaries
Una xarxa per poder pescar, crema protectora solar -perquè tinc la pell molt blanca- i un bon llibre per no avorrir-me. Si s’accepta un paquet, canvio el llibre per boli i llibreta grossa, per escriure les meves memòries.
Què és el que més trobes a faltar d’abans de la pandèmia?
Poder veure el somriure de les persones, poder abraçar, tocar-nos sense por, moure’ns sense la tensió del possible contagi.
Quin canvi que la pandèmia ha provocat mantindries en el futur?
El que es pot haver produït dins nostre. Donar més valor al temps, al present, a la salut, a l’estar amb els teus i assumir conscientment la fragilitat de la vida, per intentar fer les coses millor cada dia.
Una màxima amb la qual t’identifiquis
“L’home que mai no s’equivoca és el que no fa res”
Bé comú o interès general?
Sempre bé comú.
