Societat
El Jardí
- Isabel Llorach: la dona que aconseguí estrènyer els vincles entre els cercles benestants i els intel·lectuals i artistes
- Mor l’estimat activista de Galvany Jordi Llorach
El departament de Cultura de la Generalitat commemora aquest any les figures de la mecenes Isabel Llorach i la bibliotecària i filòloga Rosa Guilleumas, coincidint amb els 150 anys del naixement de Llorach i el centenari de Guilleumas. L’Any Llorach, dedicat a qui va ser veïna de Sant Gervasi, inclourà un concert al Palau de la Música Catalana, una exposició i la projecció d’un documental, entre altres accions per donar a conèixer la seva figura.
L’Any Llorach també inclourà la conferència ‘Els Llorach. Burgesia i salut mental a les Corts’ per part de l’historiador Rafa Burgos, en col·laboració amb Cementiris de Barcelona. També es programaran clubs de lectura al voltant de Llorach i la Barcelona de l’època, que inclourà els títols Vida privada, de Josep Maria de Segarra (1932), Un siglo de Barcelona, de Ramon Aliberch (1944), Una heredera de Barcelona, de Sergio Vila-Sanjuán (2010), i Abans que els temps ho esborri, de Javier Baladia (2010).
El documental que es projectarà serà amb el mateix títol que el llibre, Abans que el temps ho esborri (2011), dirigit per Mireia Ros, que repassa la història de l’alta burgesia de la revolució industrial a Catalunya a través d’un passeig per la Barcelona del segle XX construït partint dels records heretats de Javier Baladia, un dels descendents de Llorach. L’exposició sobre el personatge d’Isabel Llorach i el seu temps, serà en col·laboració amb la Fundació Rocamora i l’Ajuntament de Barcelona, i també es farà un acte al Teatre Romea per a difondre el vessant més lúdic de la mecenes i la seva relació amb la cultura internacional de l’època.
Qui va ser Isabel Llorach, i per què cal reivindicar-la?
Avançada al seu temps, Isabel Llorach i Dolsa (Barcelona, 1874-1954) va ser una figura clau per a la vida cultural i social barcelonina. Llorach pertanyia a la classe benestant i va rebre una educació privilegiada que li va permetre viatjar a l’estranger i gaudir d’una llibertat inusual per a les dones de l’època. Va ser precursora d’un nou rol femení, una dona culturalment dinàmica, i socialment activa. Aquesta nova manera de viure començava a ser possible per a les dones de la burgesia adinerada i culta europea, tot i que a Catalunya no es desplegaria fins a la dècada dels seixanta.
Llorach va acostar cercles benestants a intel·lectuals i artistes més propers a les noves tendències amb una eficient tasca com a promotora i mecenes cultural. Presidí el Conferentia Club (1929), el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21), i organitzà sessions acadèmiques i representacions d’obres teatrals d’avantguarda a la seva casa del carrer Muntaner, tocant a la Travessera de Gràcia, la Casa Llorach, construïda per l’arquitecte Puig i Cadafalch. Per allà hi van passar personalitats com Vaslav Nijinsky, Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Miguel Fleta i Wanda Landowska, entre altres.
També va ser membre i mecenes de l’Associació Wagneriana i dels Amics dels Museus, col·laborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930, dirigit per Carles Soldevila, i va ser al capdavant de gran nombre d’iniciatives i projectes especialment en el món de les arts escèniques i la música.
En resum, la commemoració de l’Any Llorach vol reivindicar la seva tasca de mecenatge i compromís amb l’art en una societat on el paper de les dones era totalment minoritzat.
