Societat
Carme Rocamora
“És difícil comprendre la motivació de la Congregació de la Missió (dels Pares Paüls) d’apressar un desallotjament que comportarà violència policial contra la comunitat de veïns”. Aquest és un dels missatges que han plasmat tres associacions de veïns de Vallvidrera i el grup de suport de la Casa Buenos Aires en una carta enviada al Papa Francesc per exposar-li la situació d’aquest projecte i demanar-li que la congregació religiosa, propietària de l’edifici, renunciï a l’execució de la sentència que obliga el desallotjament de l’immoble.
La Casa Buenos Aires va resistir la setmana passada al segon intent de desallotjament. Un altre cop, el veïnat del barri però també de la ciutat no va dubtar en posar el cos per garantir que aquest projecte comunitari segueixi al carrer Mont d’Orsà 31. Des del col·lectiu viuen des de fa més d’un mes amb l’amenaça d’un desallotjament imminent, i malgrat això, posant cos i ànima per organitzar cada dia de la setmana concerts, xerrades i d’altres activitats per seguir fent bategar l’edifici. I alhora, pressionant per evitar aquest desallotjament.
Així, en una de les últimes estratègies, l’Associació de Veïns del Mont d’Orsà, la de Santa Maria de Vallvidrera i Mas Sauró, la del Sanatori-Rectoret i el citat grup de suport de la Casa s’han dirigit al Papa Francesc mitjançant una missiva escrita en italià i enviada per correu electrònic i també postal. L’escrit també ha estat remès a altres organismes eclesiàstics com la Conferència Episcopal, l’Arquebisbat de Barcelona o la Conferència Espanyola de Religiosos. També a entitats com Justícia i Pau, Càritas, Mas Unides i a congregacions com les Filles de la Caritat.
En l’esctrtir exposen que no entenen que els Pares Paüls vulguin desallotjar l’edifici malgrat que l’Ajuntament ja hagi anunciat que l’expropiarà i adverteixen de l’estat de vulnerabilitat social i necessitat d’algunes persones que hi resideixen i que actualment no disposen d’alternativa de l’habitatge si es produeix el desallotjament. En aquest sentit l’avisen que el desallotjament forçat “faria malbé la seva imatge entre la ciutadania catalana i espanyola”. Recorden en tot moment que els agradaria arribar a una resolució dialogada amb els Pares Paüls però que no han volgut parlar ni amb el col·lectiu ni amb l’Ajuntament. També li pregunten a la Santa Seu si els motius poden ser que la Missió desconfia del compromís de l’Ajuntament de comprar l’edifici mitjançant l’expropiació: “De ser així, ens agradaria fer-li arribar el punt de vista pel qual, la millor manera perquè l’Ajuntament compleixi amb els seus plans d’adquisició, és la pressió veïnal i la continuïtat del projecte comunitari”.
En la carta exposen la història de l’edifici, que va néixer com hotel l’any 1886 i va anar adquirint diversos usos. Remarquen, però, que no va ser fins a l’any 1974 que es va inaugurar la llar Betània per a gent gran, gestionat per les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül: “Durant aquells anys, l’encomiable labor social de les Filles de la Caritat va permetre que tot el poble de Vallvidrera comencés a sentir l’espai com a propi, ja que no només es va convertir en un lloc on els més ancians del poble podien envellir dignament, sinó que a més la llar Betània es va convertir en un espai de trobada i cohesió social intergeneracional i transversal, amb múltiples activitats per tots els públics que, en moltes ocasions, organitzaven diverses entitats del barri”. Lamenten però que l’any 2011 la casa va tancar les portes i que l’any 2017 un grup de veïns va proposar als Pares Paüls comprar l’edifici per fer un projecte d’habitatge, amb l’objectiu de retornar la vida a la casa, obrir-la al barri i respondre a la necessitat social. Però les negociacions no van arribar a bon port.
Va ser llavors quan es va saber, el febrer de 2019, que els Pares Paüls amb la companyia London Private Company volien tirar a terra l’edifici i construir un hotel de luxe, i per evitar la caiguda a terra, els veïns van decidir ocupar-lo: “Alguns d’ells, fills i néts d’aquells que havien viscut els últims anys de les seves vides a la llar Betània”, remarquen.
Li relaten així com es va anar dotant de vida, tornant a obrir la casa al poble “tal com van fer en el seu dia les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, tornant a fer d’aquest lloc un espai de trobada intergeneracional”. Malgrat això exposen com els Pares Paüls van iniciar un procés judicial i com finalment gràcies a la pressió veïnal l’Ajuntament va anunciar l’expropiació de l’edifici.
