Publicitat

Avui no encaixo en el món

La columna de Maria Bascompte a El Jardí sobre salut mental

spot_img

Publicat el 8.3.2024 14:44

Salut mental

Maria Bascompte

“Avui no encaixo en el món”, li he escrit per whatsapp a la R. M’ha semblat la millor frase per definir com em sento. Estic inquieta, trista i abatuda. No aconsegueixo aixecar-me del llit, on resto ajaguda a les 17 h de la tarda. Una escena, la del voltant de la meva habitació, que imita el final cru i gèlid d’una batalla de vikings. 

Publicitat

Peso. Em pesa el cos d’una manera acarnissada. Peso tant que la tristesa m’enfonsa, a poc a poc, i em va xuclant el fang que ha quedat després de la batalla: mescla de terra mullada i de la sang de les ferides, dels que viuen, i dels que han  mort. La barreja resulta una matèria fosca, llefiscosa i pudenta. Intento aixecar-me infinitat de vegades, ja he perdut el compte. Rellisco tota l’estona. Provo de posar-me a la gatzoneta i continuo relliscant, caient de nou. No em puc aixecar. Avanço la cama esquerra per davant de la dreta, com si em prepares per a una carrera, i el genoll em rellisca, caic de costat. Procuro, aquest cop, posar-me de quatre grapes, fent molta força amb els braços, però acaben cedint, i rellisco de nou.

Publicitat

He de confessar que el teu menyspreu no ajuda, i la teva fredor em congela encara més en aquesta escena dantesca.

“Estic cansada. Suposo que als combats, en algun moment es defalleix, de tant lluitar”

Estic coberta d’aquest fang llefiscós en algunes parts del cos. La pestilència a mort m’esclata a la cara, com un advertiment: “surt d’aquí, surt d’aquí!”. I aquesta revelació encara m’inquieta més, perquè tinc la voluntat i la necessitat de sortir d’aquí, però no puc. I aquesta ferum accelera, encara més, l’ansietat que aviat em desbordarà. Mentrestant em bufeteja i m’espanta, molt. 

Mentre em desprenc d’aquest fang llefiscós i pudent, fregant la pell amb vigor, em ve al cap la teva incapacitat per entendre que, quan dic que “no puc” és perquè estic batallant. Mentre comparteixo espai amb tu, alhora, i sense que te n’adonis, mantinc l’espasa en alt, en posició de defensa i preparada per a qualsevol atac imminent.

“Obriré el balcó i deixaré que la vida entri, la vida d’aquest món, on avui no encaixo”

Estic cansada. Suposo que als combats, en algun moment es defalleix, de tant lluitar, i es deixa sentir el cansament. Mentre me’l deixo sentir, m’observo el cos, el que puc entreveure per la penombra que m’acordona. Em descobreixo alguns blaus, petits i rodons com un planeta, però foscos amb més intensitat al centre de tot, com un planeta. Em veig les cicatrius i les deformitats que aquestes han causat als voltants de la pell: algunes protuberàncies de textures uniformes que no són agradables al tacte. Per acabar, reparo en les mans, els dits i les ungles. És curiós perquè estan intactes, netes, no hi ha ni gota de sang ni fang, ni tan sols a la comissura. Això em sorprèn i m’inquieta: arribo a la conclusió que no sé on soc, i no entenc què passa.

Tinc els dits freds, la punta sobretot, deu ser perquè estic baixa de defenses: no he menjat res avui, encara. I mentre ho penso em sorprèn el soroll dels meus budells, que es rebreguen els uns contra els altres i rugeixen afamats.

Tinc gana, i els dits de les mans nets. Necessito aire nou. 

Obriré el balcó i deixaré que la vida entri, la vida d’aquest món, on avui no encaixo. 

Maria Bascompte és llicenciada en Humanitats i Gestió d’espectacles

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Abaixa la persiana un dels forns centenaris de Sarrià: “No hem pogut trobar forners per seguir”

"Ens acomiadem amb el cor ple, sabent que hem format part del dia a dia de moltes llars i que hem compartit molt més que forn i llevat: hem compartit vida"

L’AV de la Bonanova celebra el 50è aniversari rodejada d’amics, socis i autoritats

L'Orquestra Simfònica Vozes va amenitzar la festivitat de l'associació, que va néixer al final de la dictadura amb la voluntat de "construir Barcelona" i treure-la de la grisor

Veïns de Sant Gervasi s’uneixen en una aliança inèdita per evitar ser expulsats per un fons d’inversió

Quatre blocs del barri estan en risc de ser convertits en colivings temporals per a estrangers

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]