El Racó del Veïnat
Glòria Vilalta
Fa dues setmanes que vas deixar aquesta vida, i dos mesos que em donaves idees per escriure un article. Havies vingut a dinar a casa i parlàvem dels articles que jo escrivia aquí, al diari El Jardí. Tu sempre els llegies.
Em deies que havia d’escriure sobre coses de l’actualitat, i jo et deia que em centrava en temes relacionats amb la meva feina: la salut, les persones i les cases. Doncs avui parlo de tu perquè parlo de les persones que pateixen perquè són molt sensibles, i sovint això porta dolor, molt dolor.
Pot ser una experiència, una imatge, un comentari, una mirada, el soroll…, les causes són diverses. El què està clar és que a vegades no és fàcil viure amb l’entorn. El que per a una persona és “normal” i no és cap problema, per a una altra pot ser una cosa desagradable, violenta o fins i tot agressiva.
“Avui parlo de tu perquè parlo de les persones que pateixen perquè són molt sensibles”
L’alta sensibilitat –ara en diuen Persones Altament Sensibles (PAS)– és un do, com diu una de les persones que ha escrit més sobre el tema, Elaine Aron. És un do perquè aquesta sensibilitat et permet captar el que altres no capten, et permet anar més enllà i tenir una gran empatia, per exemple.
Et pot ajudar a desenvolupar la part artística, a ser un bon psicòleg o terapeuta, o a trobar solucions creatives difícils d’imaginar per un altre, també. Tu desenvolupaves la teva part artística i sensible escrivint poesia i dibuixant. La poesia i l’escriptura és el que més vas desenvolupar i fer. Aquests dies, descobrint poesies que no havia llegit mai, que tenies escrites en múltiples llibretes, sento que t’estic coneixent encara més. Moltes van al moll de l’os, als teus sentiments més profunds. Alguns alegres, altres molt tristos, fruit de tot el teu patiment durant aquests anys de vida que ens has regalat.
Aquesta alta sensibilitat l’havies desenvolupat sobretot en el tema afectiu. Hi ha qui la desenvolupa més en la de l’espai, però no era el teu cas.
“Havies desenvolupat una alta sensibilitat -ara en diuen Persones Altament Sensibles (PAS)- en el tema afectiu”
En el cas de l’espai, les persones altament sensibles necessiten espais molt més cuidats, agradables i sans. No hi ha tanta resistència al soroll, la poca llum, la contaminació electromagnètica, les geopaties, els compostos orgànics volàtils, els materials sintètics o la distribució i decoració de l’espai.
Sigui com sigui aquesta sensibilitat, hi ha aproximadament un 20 % de persones altament sensibles. Com en tot, hi ha graus. El que us puc assegurar, però, per experiència pròpia, per la del meu germà i per la de moltes persones que conec que estan dins d’aquest grup, és que sovint es pateix. Aquesta és l’altra cara de la moneda. Es pateix per coses que per als altres no són importants, però també per incomprensió. Crec que no ser comprès o no ser acceptat pel fet de ser/sentir/pensar/actuar diferent és de les coses que més mal fa. Perquè per desgràcia, la diferència o el que no és propi, costa d’acceptar.
“Demano comprensió cap a totes les persones com el meu germà: sensible, intel·ligent, creatiu, i amb un gran cor”
Vull acabar aquest article demanant comprensió cap a totes les persones “diferents”, comprensió i obertura. Si ho aconseguim, descobrirem persones com el meu germà. Sensible, intel·ligent, creatiu, i amb un gran cor. Una persona que es va equivocar sovint, que ens va fer enfadar i patir, però que també ens va estimar molt i va aportar aquest amor al seu entorn.
GRÀCIES per haver compartit la teva curta vida amb nosaltres. T’estimo.
Glòria Vilalta i Grau és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, Feng Shui i benestar personal
