El Racó del Veïnat
Max Sierra Coll-Vinent
El pròxim mes de maig, és a dir, en tan sols deu mesos tindran lloc les eleccions municipals. La ciutat de Barcelona s’encamina a uns comicis complexos, ja que el panorama es força incert i molt obert respecte de qui podrà governar la capital catalana. D’entrada l’expresident del Barça, Sandro Rosell, ha donat a conèixer a l’opinió pública que té la intenció d’aspirar a l’alcaldia de la ciutat encara que la decisió a hores d’ara no és definitiva. Es pot donar el cas de què convergeixin altres candidatures alternatives a les habituals que puguin decantar les eleccions cap a un costat o un altre, en tot cas, s’haurà d’esperar fins a principis del 2023 per a conèixer exactament totes les formacions que concorren definitivament per tractar d’aconseguir el comandament de la segona ciutat d’Espanya.
Tot apunta que Ernest Maragall (ERC), Ada Colau (ECP) i Jaume Collboni (PSC) repetiran com a candidats dels seus respectius partits mentre que en principi Luz Guilarte serà la candidata de Cs i Eva Parera de Valents. El PP i Junts encara no han decidit qui presentaran de moment. Collboni (52) tractarà per tercera vegada de ser alcalde de Barcelona si finalment la seva candidatura es confirma de nou, després de no haver-se desgastat al govern de la ciutat com a primer tinent d’alcalde segons apunten les enquestes i malgrat la pandèmia de la covid-19, el fet de garantir la permanència del MWC a Barcelona fins al 2030 és una bona carta de presentació en termes electorals per als socialistes. Aquests últims competiran amb Esquerra i els Comuns per apoderar-se dotze anys després de l’alcaldia. Colau perd suport, però es manté amb unes expectatives de vot que la podrien tornar a fer alcaldessa si el resultat és ajustat i aconsegueix els vots necessaris, una prova d’això és que es presenta a la reelecció quan havia anunciat que estaria un màxim de dos mandats. Junts ha de decidir aviat qui vol que sigui el seu alcaldable si vol tenir opcions, així com el Partit Popular, al que alguns sondejos el situen fora del consistori.
Pel que fa al districte de Sarrià-Sant Gervasi, BCN Canvi-Cs es va imposar per davant de Junts i ERC l’any 2019, ara l’escenari podria canviar a causa de la transformació del primer espai en dues candidatures, Valents i Cs, que podria dividir el vot del 2019, i la consolidació de Junts en l’espai electoral independentista així com en l’àmbit orgànic. Tanmateix, tot i tenir possibilitat de vèncer a Sarrià-Sant Gervasi, com que no presenta per ara cap candidat després de la renúncia d’Elsa Artadi, Junts podria veure minvades les opcions de ser la primera força política del districte i donar pas a què el PSC disputes el vot per esdevenir primera força, perquè la tendència a l’alça dels socialistes és regular i constant, per tant, aquesta situació els podria dur a estar prop de guanyar en aquest barri amb motiu del fraccionament dels diferents espais electorals a dreta i esquerra que els fa ocupar el centre.
Qui té els deures pendents és el PP a l’hora d’escollir el millor candidat possible per intentar sobreviure a l’Ajuntament de Barcelona, encara que juga amb les enquestes en contra, els Populars tenen una estructura suficient per arribar als vots necessaris per romandre al consistori una legislatura més, només els falta trobar un candidat adequat per la ciutat, tasca en la qual segur que la direcció del partit ja estarà treballant perquè Barcelona és una plaça molt important per un partit que vol ser alternativa al govern d’Espanya.
