Publicitat

Barcelona ecoil·lògica

"Una ciutat que es volia capital i va ser provinciana"

spot_img

Publicat el 14.10.2021 6:30

Opinió

Joel Carrasco

Fa temps que observo amb cert estupor com hi ha independentistes que volen una Catalunya petita i acomplexada, que anhelen un Estat català, però no massa. Desitgen una Catalunya independent per no dependre d’Espanya, però no volen gestionar res. No a l’ampliació de l’aeroport del Prat i a una Catalunya connectada amb el món. No al projecte Hard Rock i rebutjar ser referents en res. No a l’Hermitage, i ja per adobar-ho, que Madrid s’endugui un dels majors museus que tindrà Europa. Catalunya independent, però no molt.

Publicitat

Fa uns dies ens hem pogut assabentar que els promotors de l’Hermitage han obert la porta a traslladar el projecte a Màlaga o a Madrid. L’última gota al got que fa temps que ha vessat. Barcelona ja no és ciutat referent de res bo, només brutícia, lloguers exagerats i projectes fugats. Tot això amb la complicitat de certs sectors de l’independentisme que confonen ecologisme amb beneiteria. Des del Govern no s’ha presentat cap declaració sòlida en suport de l’ampliació de l’aeroport perquè estan més pendents d’una llacuna que d’una oportunitat d’or per connectar-se amb Europa. Fa uns anys vaig estar a la llacuna de la Ricarda. Entre uns quants vam llogar la finca que presideix el llac, propietat de la família Gomis Bertrand. A part de saber que la Ricarda són terrenys privats, vaig poder comprovar que era un toll d’aigua verda amb cap vida. El que no sabia és que aquella bassa algun dia seria l’excusa ximple per renunciar a connectar Barcelona amb el món.

Publicitat

Colau, portaveu del desànim, s’ha posicionat en contra de l’aeroport i ha vetat la construcció de l’Hermitage, amb el silenci còmplice, però també dubitatiu, d’alguns independentistes que es deixen seduir pel populisme. En canvi, al carrer Tànger, l’alcaldessa ha talat un centenar de plataners i lledoners perquè li molestaven per construir un tercer carril de circulació. El govern municipal va justificar-ho amb el mateix populisme, o cobardia, que cobreix totes les seves accions, aconseguir “una mobilitat sostenible”. Potser si en lloc d’ampliar l’aeroport ho presenten com un aeroport sostenible, Colau arrasarà tota la Ricarda.

És qüestió de temps que, com han assegurat diversos biòlegs, pel soroll dels avions les espècies de la llacuna morin. Trist, però cert. Abans no els polítics obrin els ulls, només serà un bassal verd. Llavors tothom sortirà a clamar per unes connexions directes a Nova York o Hong Kong. Els diners estaran en un altre aeroport, que no serà el nostre i haurem de construir un projecte de cartó pedra amb totes les pancartes d’ecologisme populista o de material compostable amb els arbres sacrificats per una “mobilitat sostenible”. També, quan Madrid tingui l’Hermitage i sigui visitada pels artistes més reconeguts, Barcelona conservarà al solar abandonat al Port de Barcelona cada una de les il·lusions d’una ciutat que es volia capital i va ser provinciana. Serà tard, però, algun dia, molts catalans entendran que la Barcelona de Colau, només era el pinacle d’una Catalunya acomplexada.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"
spot_img

Un viatge inèdit pel món de les begudes pairals

Fra Valentí Serra presenta "Begudes pairals i conventuals", un recull de les begudes de la tradició mediterrània

Neix un nou club de cúrling… ara a Sarrià

Un grup de sarrianencs recull el guant del Cúrling Vallvidrera i crea un club; com no hi ha pista de gel on entrenar, discuteixen tàctiques al Bar Nou Patum

L’Institut Tècnic Eulàlia arrenca la celebració del seu centenari

Exalumnes, familiars i mestres es retroben en un emotiu acte que marca el tret de sortida a un any de commemoració

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí