Opinió
Jordi Martí
Barcelona està passant per un dels moments més difícils dels darrers anys, tant des del punt de vista de la crisi de la seguretat, com de la degradació de l’espai públic i de l’empitjorament de la convivència. Barcelona s’ha convertit en la ciutat de la quàdruple emergència: l’emergència de la seguretat, l’emergència climàtica, l’emergència habitacional i l’emergència energètica.
Els dos darrers baròmetres municipals, de desembre de 2018 i de juny de 2019, dibuixen un escenari més que preocupant: els barcelonins que consideren que la seguretat és el principal problema de la ciutat passen del 21% al 27%. I davant d’un agreujament de la situació aquestes últimes setmanes, amb episodis de violència i criminalitat mai vistos, que estan generant una gran alarma social, la resposta d’Ada Colau ha estat acceptar que la situació està fora de control, que existeix efecte crida i que fia la superació de la crisi de la seguretat a la convocatòria d’una Junta Local de Seguretat extraordinària i al nomenament d’un nou tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat.
I en aquest context d’emergència i de crisi sense pal·liatius, amb violacions, robatoris amb violència, furts descontrolats, homicidis i baralles multitudinàries a plena llum del dia, també s’han multiplicat els casos d’okupacions il·legals, tant d’habitatges com de locals comercials. El passat 12 de juliol, acompanyat dels companys del Grup municipal de Junts per Catalunya de Sarrià-Sant Gervasi, vaig tenir l’ocasió d’atendre els mitjans de comunicació per denunciar fins a vuit okupacions d’habitatges i baixos comercials que s’havien produït al barri del Putxet i El Farró aquests darrers mesos. Un fenomen que s’ha estès a tots els barris de la ciutat, amb uns efectes devastadors sobre la convivència, la cohesió social i la dignitat de les persones, així com sobre el dret a la propietat.
Darrera les okupacions il·legals s’hi poden trobar moltes casuístiques i modalitats; des de les que protagonitzen persones i famílies vulnerables anomenades “socials” i les “ideològiques”, fins les que obeeixen a pràctiques mafioses d’organitzacions creades per delinquir i extorsionar a les persones amb més dificultats. I també, les que es fan per convertir els habitatges en narcopisos i altres activitats il·lícites. En qualsevol cas, la major part dels actes d’okupació revelen les mancances d’una societat incapaç de garantir un habitatge digne per a tothom, que cal recordar que és un principi constitucional, i la incapacitat d’un govern municipal que s’omple la boca de conceptes com la justícia social però que des del 2015, i des del populisme més tronat, ha vist com cada vegada hi ha més desnonaments, més assentaments irregulars, més gent sense sostre, més persones a la llista d’espera de la Mesa d’emergències d’habitatge social, i uns increments cada vegada més alts dels preus dels lloguers.
Les okupacions il·legals s’han convertit doncs en un problema de gran magnitud que genera cada vegada més alarma social. És un fenomen que atempta contra la dignitat de les persones afectades, moltes d’elles migrades, que han de viure sovint en condicions pèssimes de salubritat, que deteriora la convivència als barris, amb sorolls, pudors i baralles, que degrada l’espai públic, que afecta al dret a la propietat, i que empobreix el teixit comercial dels barris quan parlem d’okupacions de locals comercials. El sistema judicial hi té molt a dir, també. Però des de Junts per Catalunya no podem concebre ni la inacció del govern municipal ni la seva manca d’autocrítica, i molt menys la manca de voluntat de diàleg amb l’oposició i d’entesa amb la resta d’administracions. Comença un nou mandat municipal amb el pitjor dels pronòstics; però caldrà treballar per reduir aquesta problemàtica i fer de Barcelona una ciutat més justa i més convivencial.
Jordi Martí Galbis és regidor de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona
