Opinió
Xavier Bohigas i Teresa de Fortuny
(Assemblea 15M Sarrià-Sant Gervasi)
Durant el confinament, com a conseqüència de la reducció de la circulació de vehicles, hi ha hagut una important disminució de la contaminació a la nostra ciutat. S’ha confirmat, doncs, la relació estreta entre circulació de vehicles i contaminació. La contaminació causa danys mediambientals i en la salut de les persones.
Per millorar la qualitat de l’aire a les ciutats i alhora ajudar a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (sobretot el CO2), alguns sectors (automobilístic, energètic, organismes governamentals…) estan donant un fort impuls al vehicle elèctric, amb l’objectiu de substituir el parc de vehicles de combustió interna (benzina i dièsel) per vehicles elèctrics.
Tanmateix, pensem que la substitució completa del parc automobilístic actual per un parc elèctric no és la solució. Amb la substitució de cotxes de combustió per cotxes elèctrics, eliminaríem les emissions de NOx i, per tant, milloraria la qualitat de l’aire a les ciutats. Però no es reduirien significativament les emissions de CO2 (que influeixen en el clima global), ja que l’electricitat avui es genera, encara, a partir de fonts primàries que emeten molt CO2 (un 60 % de l’electricitat generada al món prové encara de fonts d’energia fòssil: carbó i gas fonamentalment). Tampoc no hi hauria una reducció dràstica de les partícules que emeten actualment els cotxes, ja que una part important d’aquestes partícules prové del fregament dels frens i de les rodes, que no s’evita amb el cotxe elèctric. A més, els vehicles elèctrics són més pesants que els de benzina o dièsel; és previsible que aquestes emissions de partícules siguin majors.
S’omet, potser conscientment, un element cabdal en aquesta qüestió: la fabricació dels vehicles elèctrics requereix uns certs materials. Les reserves mundials d’aquests materials no són suficients per substituir la flota actual mundial de vehicles per vehicles elèctrics. Si hi ha una implantació massiva de vehicles elèctrics, l’extracció d’aquests materials augmentarà ràpidament, amb guanys importants per a les indústries extractives, però en poc més de 100 anys les reserves s’hauran esgotat. És, per tant, una opció només a curt termini. Apostar, doncs, per una transformació de tanta envergadura, quan la perspectiva de futur és tan magra, és completament forassenyat.
La implantació generalitzada del vehicle elèctric provocarà uns problemes mediambientals remarcables, ja que augmentarà de manera molt significativa la mineria d’aquests materials: coure, cobalt, liti i terres rares.
Cal tenir en compte tots aquests aspectes abans d’impulsar polítiques que fomentin l’ús del vehicle elèctric de forma massiva. Seria més raonable dedicar els recursos públics a electrificar únicament els vehicles de serveis públics i de transport col·lectiu i, paral·lelament, restringir la circulació dels vehicles de combustió.
Per reduir el trànsit de vehicles de benzina i dièsel, les diferents administracions (estatal, local) han implementat diverses ajudes al cotxe elèctric. Recentment, el Govern espanyol ha aprovat un pla de finançament per comprar vehicles elèctrics. L’Ajuntament de Barcelona també destina recursos públics a finançar el vehicle elèctric particular (bonificació del 75 % de l’impost de matriculació i estacionament gratuït en les àrees blava i verda).
El cotxe elèctric és car, per sobre de 25.000 euros, i només el pot comprar gent amb alt poder adquisitiu (molts cops, com a segon cotxe d’ús urbà). Si una família de classe mitjana o baixa vol adquirir un cotxe, segurament optarà per un cotxe de benzina o dièsel, per una qüestió de preu. Així, les ajudes per a l’adquisició de cotxes elèctrics van dirigides a persones amb més recursos.
L’Ajuntament de Barcelona ha instal·lat punts de recàrrega de vehicles elèctrics. Sorprèn, però, que la recàrrega en aquests punts municipals sigui gratuïta. No cal dir que aquesta recàrrega no té un cost nul per a les arques municipals, que, a més del cost de la instal·lació, han de pagar l’electricitat. Per tant, totes les persones que vivim a Barcelona estem pagant l’energia que necessiten els cotxes elèctrics particulars per circular. Una transferència de recursos públics a les classes benestants: just al contrari del que seria un sistema redistributiu de la riquesa.
S’argumenta que pagar l’energia per als desplaçaments dels cotxes elèctrics en fomentarà l’ús i reduirà els cotxes de combustió. Però si els cotxes elèctrics només són assequibles per persones amb bons ingressos, aquesta política té un biaix social inacceptable. I sobretot, l’objectiu no ha de ser substituir els cotxes de combustió per cotxes elèctrics, sinó reduir dràsticament els cotxes de combustió. Per tant, les ajudes no s’haurien de dirigir a adquirir i mantenir cotxes elèctrics, com s’està fent ara, sinó a subvencionar l’eliminació dels cotxes de combustió, incentivar els desplaçaments a peu o en bicicleta i augmentar el finançament del transport col·lectiu públic.
Hem de ser conscients que estem en una crisi ambiental, energètica, de recursos (i ara també sanitària) de grans dimensions, que els recursos del planeta són finits i que la seva explotació té efectes perjudicials per al medi ambient i per a la salut de les persones. No podem continuar malbaratant recursos com hem fet els darrers 150 anys: la nostra manera de viure ha de ser completament diferent si no volem accelerar el col·lapse energètic i mediambiental. Les polítiques públiques han de tenir en compte tot això i prendre mesures que continuïn sent vàlides a llarg termini.
