Can Caralleu, el barri amb una de les primeres associacions de veïns de Barcelona

L’antic camí de Can Caralleu començava al Desert de Santa Eulàlia i portava fins a la propietat de Can Caralleu, vorejant la finca del marquès de Sentmenat. Hi ha notícies de la masia de Can Caralleu des de principis del segle XIX: era propietat de Josep Antoni Bartra, casat amb Maria Antònia Demestre. El 1854, el fill heretà la finca que, el 1870, cedeix al germà, Joaquim Bartra i Demestre, comandant del primer batalló de francs voluntaris de Catalunya. El 1877 va decidir rehabilitar la casa: confià la construcció al mestre d’obres Joaquim Torner i Rocafort, i va fer encàrrecs al fuster Ramon Estrada i al serraller Rafel Vallet. El 1889, Joaquim Bartra mor a l’Havana i la finca l’hereta la muller, Soledad Ruiz i Nieto. La finca va passar de mans diverses vegades, fins que el 1960 l’Ajuntament l’expropià i la va convertir en el complex esportiu de Can Caralleu.

A part del mas, a l’indret també hi havia una bòbila que encara funcionava als anys seixanta. Cap al 1945, l’indret atreu migrants procedents d’Andalusia i Extremadura. Sembla que, a preus simbòlics, l’encarregat de la bòbila anava parcel·lant la zona, de forma que els nous habitants tenien un rebut de compra de la parcel·la on aixecaven una casa, sovint amb materials de construcció procedents de la bòbila. També s’instal·là, al carrer Major de Can Caralleu, el bar i berenador de la Chata, de gran capacitat: els diumenges solien anar-hi veïns de la Barceloneta per passar la jornada. En pocs anys, el lloc es va omplir de cases d’autoconstrucció, i va esdevenir un barri on va néixer una de les primeres associacions de veïns de Barcelona.

Als anys vuitanta, amb els preparatius dels Jocs Olímpics i la urbanització de la Ronda de Dalt, la constructora Núñez i Navarro va construir un conjunt de diversos edificis d’habitatges i es va normalitzar la situació de la propietat de les parcel·les, cosa que va propiciar que molts veïns es venguessin casa i solar a compradors amb major capacitat adquisitiva, de manera que en pocs anys les cases d’autoconstrucció van passar a ser xalets. La regulació definitiva es va fer amb el Pla Especial de Millora i Reforma Interior del Sector de Can Caralleu, i la Modificació del PGM, aprovat per la Generalitat el 1996.