Opinió
Jesús Mestre
- Quan el sentit comú és el menys comú dels sentits
- La data de votació del nom de la Biblioteca de Sarrià: del 10 al 21 de juny
Vicent Partal va tancar l’acte ‘J.V. Foix viu. Parlament i lectura de poemes‘ amb una intervenció que va encendre la gent que omplia la plaça de Sant Vicenç, el vespre del dijous 13 de juny. Per Partal (opinió molt estesa) aquest procés participatiu en què ens trobem els veïns de Sarrià, els del districte i molta gent seguidora de l’obra de Foix que no podran intervenir-hi, és un “desafiament al sentit comú”. Res de nou, la nostra societat desafia constantment el sentit comú, l’espai de trobada d’amics, veïns, gent que compartim ideologies, paisatges, actituds.
La consulta telemàtica tampoc té gaire de sentit comú, segueix la dinàmica de xarxes socials i la major part de la gent, quan intentem votar, “participar” en la consulta, ens trobem davant d’un mur digital que no veiem però ens exclou. Necessiten un guia per poder complir satisfactòriament el tràmit.
Foix no va viure aquest món digitalitzat. Simplement escrivia. Escrivia sobre els temes del seu temps, sobretot de cultura i de la vila on va néixer i va viure tota la vida. Amb l’amable invitació de Margarida Trias, ànima de la Fundació J.V. Foix, una vintena llarga de persona van recitar o cantar poemes i textos de Foix, construint una mostra prou representativa de l’univers del poeta, repassant una obra extensa, profunda i sempre suggeridora. Diuen que Foix és difícil. Només cal sentir com el recitaven mestres de la talla de Rosa Renom, Celdoni Fonoll o Josep M. Fulquet, per exemple, per desmentir-ho. Això sí, cal llegir-ho concentrat i més d’una vegada, cercant els sentits que amb precisió el poeta donava a les paraules. Hi ha poemes que, fins i tot, es deixen cantar, com ens van demostrar Lloll Bertran i Ignasi Roda. Foix no és difícil, però, com va denunciar Partal, estem instal·lats en una “apologia del facilisme” i ens espantem davant de qualsevol manifestació de complexitat.
Marta Pessarrodona, Glòria Bordons, Tònia Passola, Ainara Elezalde, Anna Pantinat, Abi Monells, Carles Sales, Òscar Intentem, Joan Sellent, Jan Matas, Àngel Costa, Pau Duran i Jordi Madern, van recitar poemes. En el passatge, un audiovisual reproduïa les recitacions de nou poetesses: Dolors Miquel, Blanca Llum Vidal, Antònia Vicenç, Maria Sevilla, Maria Callís, Raquel Santanera, Antonina Canyelles, Maria Josep Escrivà i Montserrat Rodés. I la llista de persones adherides que excusaven la seva presència era llarga: Sam Abrams, Vicenç Altaió, Eva Baltasar, Maria del Mar Bonet, Francesc Canosa, Benet Casablancas, Narcís Comadira, Jordi Cornudella, José Corredor-Matheos, Miquel Desclot, Carles Duarte, Guillermina Motta, Perejaume, Carme Riera, Màrius Serra, Enrique Vila-Matas, entre molts altres.
Aquesta consulta, enquesta, procés participatiu o el que sigui, ha portat a l’enfrontament de dues realitats, de dues causes justes: la reivindicació d’un poeta i la lluita de les dones per tenir més presència pública. Partal es pregunta si això és democràcia, enfrontar causes justes. I va acabar l’acte recordant unes paraules de Vicent Andrés Estellés: “No només volem una pàtria lliure, també lluminosa i alta!”. J.V. Foix va ser una d’aquestes persones que ha fet la seva vila “lluminosa i alta”. Pels seus veïns i per tot el món.
Quan us perdeu pels viaranys digitals del Decidim.Barcelona, no penseu que esteu patint una diversitat funcional, us cal un guia per navegar pel tràmit.