Publicitat

Característiques i curiositats del passatge Sant Felip

El conjunt d'habitatges, on la vegetació i la qualitat de l’arquitectura ens permeten gaudir d'un entorn agradable amb molts anys d'història, està protegit com a Patrimoni Arquitectònic Nivell C

spot_img

Publicat el 22.7.2025 6:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

El passatge Sant Felip és un petit passatge ubicat entre els carrers Saragossa i de la Gleva. Fou urbanitzat l’any 1877 a instàncies de Francesca Pou, vídua de Volart. Els diversos camps d’horts i cereals que hi havia es van convertir en un passatge urbà que, en el seu dia, es va anomenar passatge Volart en record del seu difunt marit. Amb aquesta finalitat, es van urbanitzar 24 parcel·les, 12 a cada costat, encara que finalment només s’hi van construir 17 cases.

Publicitat

El projecte d’urbanització va ser redactat per l’arquitecte Manuel Gispert i constituïa un conjunt d’habitatges unifamiliars amb jardí a la part posterior i un petit pati a l’entrada. Gairebé tots tenien altures diferents, però generalment constaven de planta baixa i una primera planta. Algunes d’aquestes cases es conserven actualment i totes tenen, amb l’excepció de les ubicades a les cantonades, una amplada de 6,30 m. La majoria es van construir amb un terrat a la catalana, en què destacava algun petit volum o torrassa per als dipòsits d’aigua i algun colomar. Les cases presenten diferents estils arquitectònics, entre el modernisme i el noucentisme.

Publicitat

Diversos arquitectes es van fer càrrec d’algunes d’aquestes construccions, com Lluís de Miquel i Roca, Joan Camps i Prats, Ramon Jané, entre d’altres. Una de les cases, la ubicada al número 5, destaca sobre la resta per la seva coberta a dues aigües, projectada per Ramón Riudor i Capella. Al número 7 es va enderrocar la casa original, projectada per Ramón Jané, per construir-ne una de nova l’any 1970, obra de l’arquitecte Jorge Muntañola Tey. Així mateix, la situada al número 10 va ser construïda de nou amb una estètica d’estil anglès per l’arquitecte Ignasi Mas i Brossa.

Podem observar, a la ubicada al número 9, el color rosat de la façana, a la qual se li va afegir un pis l’any 1994 per l’estudi de Carmina Sanvicens. Igualment, l’arquitecte Francesc Mitjans va reformar una d’aquestes cases. Una altra és l’anomenada “casa dels italians”, que va ser construïda pel mestre d’obres Josep Pérez Terraza. La casa del número 12 va ser completament rehabilitada l’any 1990 pels arquitectes Gabriel Mora i Carmina Sanvicens, on actualment hi ha l’estudi d’arquitectura AMOO. L’any 1988, aquests mateixos arquitectes van projectar les portes d’entrada al passatge.

Aquest conjunt d’habitatges, on la vegetació i la qualitat de l’arquitectura ens permeten gaudir d’un entorn agradable amb molts anys d’història, està protegit com a Patrimoni Arquitectònic Nivell C (bé d’interès urbanístic).

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Ravella: una construcció senzilla a Galvany d’Antoni Falguera

L'edifici, construït l'any 1906, té una clara influència de la Casa Calvet d'Antoni Gaudí

L’edifici Dubler Meyer

Situat a la cantonada del carrer Balmes i General Mitre, construït l'any 1994 per l'arquitecte Francesc Mitjans, va ser un encàrrec d’un edifici d’habitatges realitzat per les germanes Dubler Meyer

La torre Ignacio Portabella

L'estil de la casa situada a l'avinguda Tibidabo i construïda per Josep Pérez i Terraza és una barreja d'influències que van des de l'historicisme i l'eclecticisme fins al modernisme

Barris i carrers de Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera

El centenar d'articles publicats anteriorment a El Jardí són ara ordenats, ampliats i articulats en forma de llibre
spot_img

Millores de l’accessibilitat a 4 punts dels barris de muntanya

Les actuacions es faran als carrers de Marmellà, Guerau de Liost, Claudi Sabadell i Roma

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]