Publicitat

Característiques i curiositats del passatge Sant Felip

El conjunt d'habitatges, on la vegetació i la qualitat de l’arquitectura ens permeten gaudir d'un entorn agradable amb molts anys d'història, està protegit com a Patrimoni Arquitectònic Nivell C

Publicat el 22.7.2025 6:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

El passatge Sant Felip és un petit passatge ubicat entre els carrers Saragossa i de la Gleva. Fou urbanitzat l’any 1877 a instàncies de Francesca Pou, vídua de Volart. Els diversos camps d’horts i cereals que hi havia es van convertir en un passatge urbà que, en el seu dia, es va anomenar passatge Volart en record del seu difunt marit. Amb aquesta finalitat, es van urbanitzar 24 parcel·les, 12 a cada costat, encara que finalment només s’hi van construir 17 cases.

El projecte d’urbanització va ser redactat per l’arquitecte Manuel Gispert i constituïa un conjunt d’habitatges unifamiliars amb jardí a la part posterior i un petit pati a l’entrada. Gairebé tots tenien altures diferents, però generalment constaven de planta baixa i una primera planta. Algunes d’aquestes cases es conserven actualment i totes tenen, amb l’excepció de les ubicades a les cantonades, una amplada de 6,30 m. La majoria es van construir amb un terrat a la catalana, en què destacava algun petit volum o torrassa per als dipòsits d’aigua i algun colomar. Les cases presenten diferents estils arquitectònics, entre el modernisme i el noucentisme.

Publicitat

Diversos arquitectes es van fer càrrec d’algunes d’aquestes construccions, com Lluís de Miquel i Roca, Joan Camps i Prats, Ramon Jané, entre d’altres. Una de les cases, la ubicada al número 5, destaca sobre la resta per la seva coberta a dues aigües, projectada per Ramón Riudor i Capella. Al número 7 es va enderrocar la casa original, projectada per Ramón Jané, per construir-ne una de nova l’any 1970, obra de l’arquitecte Jorge Muntañola Tey. Així mateix, la situada al número 10 va ser construïda de nou amb una estètica d’estil anglès per l’arquitecte Ignasi Mas i Brossa.

Podem observar, a la ubicada al número 9, el color rosat de la façana, a la qual se li va afegir un pis l’any 1994 per l’estudi de Carmina Sanvicens. Igualment, l’arquitecte Francesc Mitjans va reformar una d’aquestes cases. Una altra és l’anomenada “casa dels italians”, que va ser construïda pel mestre d’obres Josep Pérez Terraza. La casa del número 12 va ser completament rehabilitada l’any 1990 pels arquitectes Gabriel Mora i Carmina Sanvicens, on actualment hi ha l’estudi d’arquitectura AMOO. L’any 1988, aquests mateixos arquitectes van projectar les portes d’entrada al passatge.

Aquest conjunt d’habitatges, on la vegetació i la qualitat de l’arquitectura ens permeten gaudir d’un entorn agradable amb molts anys d’història, està protegit com a Patrimoni Arquitectònic Nivell C (bé d’interès urbanístic).

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

La Biblioteca J.V. Foix: característiques de la construcció

Un espai obert, lluminós i participatiu que reforça la vida veïnal a la plaça de Sarrià

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic
spot_img

“Ni idea”, “No serà un ‘aparcadero de niños'”: l’Ajuntament admet desconèixer quin serà el futur de la Biblioteca de Vallvidrera i del Cívic

El malestar del veïnat creix davant d'un projecte indefinit, amb dos milions d'euros pressupostats, que posa en risc la continuïtat de les activitats del Vázquez Montalban

El panettone

"Els autèntics reis del panettone a casa nostra continuen sent els italians i les seves botigues de productes made in Italy. A Sarrià en tenim unes quantes, potser perquè en certa manera ja som indiscutiblement el Little Italy de Barcelona": l'opinió d'Aitor Romero Ortega

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí