Publicitat

Carles Romaní presenta el llibre ‘Il·lustríssims sarrianencs’

L'autor recorda Sarrià com un lloc on s’aplegaven un alt nombre de personalitats de les arts plàstiques, les lletres i les arts escèniques

Publicat el 4.3.2023 8:43

Cultura

Jaume Oriol

El passat 27 de febrer a la tarda, va tenir lloc a la Casa Orlandai la presentació del llibre Il·lustríssims sarrianencs, de Carles Romaní i Blancafort, editat per Edicions el Mirador. Com va explicar el mateix autor, el llibre pretén mostrar com el Sarrià de finals de segle XIX i començaments de segle XX era una vila amb una intensa vida cultural i un indret amb una extraordinària concentració de talent. Un lloc on s’aplegaven un alt nombre de personalitats de les arts plàstiques, les lletres, les arts escèniques o les arts menors. Alguns eren sarrianencs de naixement; d’altres, hi van fixar la seva residència, alguns de manera temporal, altres de forma definitiva. La fama d’alguns d’aquests personatges ha perviscut fins als nostres dies, com és el cas de Jacint Verdaguer o Joaquim Torres García; en altres casos, però, el temps ha anat difuminant la seva memòria, com és el cas de l’il·lustrador Pacià Ros, que avui potser pocs recorden, però que va tenir en el seu moment un carrer dedicat al seu nom (l’actual Santa Magdalena Sofia).

L’autor ha arribat a identificar més de setanta sarrianencs il·lustríssims en aquest període. En el llibre, n’apareixen trenta-sis, en el que podria ser el primer volum d’una sèrie que seria desitjable que tingui continuïtat. Per les seves pàgines, a més dels esmentats, desfilen pintors com Josep Gausachs, Lluís Graner o Pepita Teixidor; literats com Carme Karr, Josep Maria de Segarra o Dolors Monserdà; escultors com Pere Carbonell o Enric Clarasó; homes de teatre com Ignasi Iglésias o Jaume Piquet; mestres d’obra i arquitectes com Josep Arnau i Piera o Joaquim Lloret i Homs, a més de fotògrafs, decoradors, ebenistes, manyans, orfebres o dibuixants. Com a mostra de la minuciositat amb què s’ha treballat la seva presència a Sarrià, tots ells apareixen referenciats amb l’adreça exacta del lloc de la vila on van residir.

Publicitat

Carles Romaní, membre actiu del Taller d’Història de Sarrià, també és autor d’altres llibres sobre la història de la vila, com ara El carrer dels senyors (2017) o coautor de Sarrià 1921. Centenari de l’agregació a Barcelona (1921).

L’acte va tenir lloc a la sala J.V. Foix, que presentava una ocupació total. Destacar la presència a l’acte de les germanes Bassedas, copropietàries de la Llibreria de la Plaça, amb ganes de renéixer del malaurat incendi del passat 30 de gener.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Luis de Eguílaz i l’Eulàlia, “una payesa de Sarriá”

La vinculació de l'escriptor gadità amb la vila: les pistes de premsa i els vincles personals que revelen per què Sarrià va marcar l’origen i la inspiració de l’obra

Mariano de Foronda, el marquès dels tramvies i la “forondotèlia”

Una figura clau del poder econòmic i social del primer terç del segle XX, amb arrels a Sarrià i una relació especialment controvertida amb la classe treballadora

El sarrianenc Josep F. Ràfols, un àngel de tres ales que va ser el primer biògraf de Gaudí 

Tot i ser arquitecte, pintor, historiador i tractadista d’art, és possible que avui gairebé ningú recordi aquest personatge discret i savi

La vinculació de José Zorrila amb Sarrià

El dramaturg i poeta romàntic s'instal·lava amb certa freqüència a una torre del carrer Jaume Piquet per visitar a Manuel Mata
spot_img

“Mai més serà dimecres”: el pes invisible de l’herència familiar

La sarrianenca Mò Bertran publica una novel·la que explora el dol, la culpa i les esquerdes encobertes dels vincles familiars

Sagacitat felina

El relat d'Elsa Corominas

El Premi Amadeu Oller ressona a Casa Orlandai

Tres sessions del cicle Aires Poètics reuneixen poetes premiats de diferents generacions per compartir lectura, reflexió i experiències

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí