Nomenclàtor
Jesús Mestre
A finals del segle XIX, la part baixa de les Tres Torres, per sota de l’actual Via Augusta, estava molt poc urbanitzada: gairebé només hi havia algunes grans finques i torres com la Gironella i la Nena Casas. A partir de la urbanització d’aquestes grans finques van sorgir diversos carrers, com els de Gironella, Castellnou, la Nena Casas, el del Doctor Roux, el d’Àngel Guimerà i el de Calatrava, i els transversals del Rosari, Alt de Gironella, de les Tres Torres, el de Buïgas, la plaça d’Eguilaz, i el carrer de José d’Aguiló. Aquestes urbanitzacions i la construcció d’habitatges i d’algunes fàbriques es van fer sobretot durant les primeres dècades del segle XX.
La urbanització del carrer d’Àngel Guimerà es va aprovar el 1903 i va rebre primer el nom de Romaní, un dels propietaris de la zona, però els anys vint es va canviar per la dedicació a Àngel Guimerà. El carrer s’iniciava a la part alta de les instal·lacions esportives del Real Club de Polo, fent cantonada amb José d’Aguiló, i arribava fins a l’avinguda del Carril (l’actual Via Augusta). La part baixa del carrer era de caràcter més popular, amb cases on vivien artesans i jornalers, mentre que a partir del carrer de les Tres Torres hi dominaven les torres que, a prop de l’avinguda del Carril, eren més grans. Era, com la resta del barri, un carrer residencial, caràcter que actualment manté. De fet, s’han mantingut força cases i torres de fa cent anys i s’hi respira un ambient de tranquil·litat.
Quan es va fer la ronda de General Mitre, aquesta part del barri va quedar molt tocada: es van enderrocar moltes torres i fins i tot va desaparèixer la part baixa del carrer Calatrava, aleshores encara poc edificada. Una torre, la casa Grau, va quedar com aïllada a la cantonada d’Àngel Guimerà amb José d’Aguiló. Aquesta casa va allotjar durant un temps el Museu Napoleònic de Barcelona, com testimonia la gran àguila que es pot veure a la façana de l’edifici. Ens preguntem què ha passat amb les col·leccions del museu.
