Publicitat

Carrer de Ganduxer

Publicat el 23.2.2016 10:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

És una artèria que, en sentit sud-nord, va des de la Diagonal fins al passeig de la Bonanova, tot travessant la Via Augusta i la Ronda del General Mitre. És actualment una de les vies principals de trànsit de la zona oest de Sant Gervasi.

Publicitat

Els seus orígens són a mitjans del segle XIX, quan Pau Ganduxer, hereu d’una gran propietat que s’estenia al sud de la finca de torre Vilana i quedava delimitat pels actuals carrers de Mandri i Escoles Pies. El mas quedava a la part sud de la propietat, sota mateix del turó de Monterols. En el projecte urbanístic de 1876, a part del Ganduxer també es preveu obrir un altre vial paral·lel, el carrer de Sant Josep (avui Torres i Pujalt), i els transversals de Carrancà i Aymerich (avui Cerignola). L’obertura definitiva es va fer el 1889, entre el carrer de Dalmases i l’avinguda del Ferrocarril (avui Via Augusta) i s’hi van construir convents de monges com el de Santa Teresa, Sant Josep o la Congregació de Maria Reparadora. També s’hi van anar edificant grans torres, sobretot a la part fins al carrer Modolell, que es va obrir el 1901. Finalment, l’any 1932 s’aprova el projecte urbanístic per fer arribar fins a la plaça Sant Gregori Taumaturg, i el 1946 va arribar a la Diagonal.

Publicitat

D’aquesta època, concretament l’any 1947, Joan Perucho ens ha deixat una evocadora descripció de la part propera a la Diagonal: “La calle de Ganduixer es una calle recoleta y solitaria perfumada por los eucaliptos que penden de las cercas de los jardines. A veces tiene un aire de carretera con el brusco irrumpir de una pequeña caravana de coches. El polvo, entonces, forma lentos remolinos que se disipan por encima de unos diminutos campos de futbol”1.

Referència:

1 Julià Guillamon: Joan Perucho, cendre i diamants. Biografia d’una generació, Galàxia Gutenberg, 2015, p 153

A la fotografia, vista del mas Ganduxer cap a principis del segle XX. En un segon pla, a la dreta, torres al cim del turó de Monterols.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Així era Sarrià-Sant Gervasi al segle XX

La sèrie "Recapturant" explica l'evolució del districte a través de la fotografia històrica

100 anys d’una catàstrofe ferroviària del Tren de Sarrià

El 9 d'abril de 1925 van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus: tot i la catàstrofe, es va elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari

Can Caralleu: dues grans pinedes que resisteixen a la pressió urbanística

Amb una superfície de 16 Ha i un desnivell de més de 100 metres, aquest barri sarrianenc s'enfila costerut fins a la carretera de les Aigües

El Jardí publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys
spot_img

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí