Opinió
Associació cultural Casa Orlandai, entitat membre de la Plataforma Bici Augusta
El soroll és com un virus: és invisible, es transmet per l’aire i t’entra a dins sense que te n’adonis, provocant danys progressius. Acabem de superar fa quatre dies (25 d’abril) el Dia Internacional de la Conscienciació sobre el Soroll. La situació excepcional que estem vivint ens ha fet notar els altíssims nivells de soroll als quals estem mal acostumats a Barcelona. És el resultat d’haver convertit alguns carrers en autopistes, com la Via Augusta.
La Via Augusta apareix als mapes de la ciutat com un espai de soroll. Segons el mapa de l’Ajuntament, els valors mitjans són de 70-75db(A) durant el dia i 60-65 db(A) durant la nit, 20 per sobre dels valors màxims recomanats. L’exposició continua al soroll comporta un llistat llarguíssim de molèsties: insomni i mala qualitat del son, malalties cardiovasculars, TDAH i falta de concentració, angoixa, estrès… Hi ha moltes activitats que produeixen soroll (un pati d’escola, persianes metàl·liques, obres…) però només una és sorollosa de manera alta i constant tot el dia: el trànsit motoritzat. És trist veure els carrers buits però és molt agradable sentir-los sense soroll. Hi ha alguna opció per veure-hi gent sense tot aquest soroll? Sí, substituint els viatges en vehicles motoritzats per d’altres de silenciosos.
En alguns trams de la Via Augusta les voreres són inadequades a la categoria de vial que té (molt estretes). A més, compta amb sis carrils per a vehicles i cap per a bicicletes. Cal revertir, doncs, aquesta jerarquia. Qui argumenti que no cal un carril bici està defensant que la bici pot circular per una autopista de facto i senzillament no empatitza amb l’experiència de la persona que es mou amb dues rodes. El mateix si creu que és amable anar a escola o passejar a 75db(A).
Amb l’afegit d’un carril bici i l’ampliació de voreres, la Via Augusta reforçaria el seu paper de vertebrador de zona i reduiria els altíssims índexs de contaminació i soroll. L’oferta de mobilitat en aquest vial és gran: compta amb un corredor ferroviari per sota (FGC ha indicat en diverses ocasions que té marge per augmentar la capacitat de transport) i servei de bus. La connexió ciclista amb el Vallès també és possible: existeixen els túnels d’emergència dels Túnels de Vallvidrera.
Així doncs, ja fa uns anys que estem experimentant aquestes conseqüències, els urbanistes es cansen de dir quines són les solucions i ara, durant el confinament, hem assajat l’alternativa: teletreball, aire net i silenci. Com podem posar-la en pràctica sense perdre el valor de columna vertebral que té la Via Augusta quan recuperem els índexs d’activitat anterior? Capgirant la jerarquia dels modes de transport.
El moment, però, és ara. En primer lloc perquè el canvi no suposa molèsties, moltes menys que un agost d’obres, com cada any. En segon lloc, perquè la medicina aconsella distància interpersonal i esponjar el transport públic a partir d’ara. Els infants i els adolescents han de poder anar a classe de manera segura i saludable. Els joves han de poder trobar-se amb patinet o skate sense importunar vianants. Les persones que treballen no han de sacrificar la salut per anar al lloc de feina. És més, n’han de guanyar. Aquest esponjament no es pot traduir en més motos o cotxes amb una sola persona. Ara, el 2020, ja no.
El canvi de paradigma de les ciutats ja és aquí. Els experts ens diuen que aquestes alertes per pandèmia s’aniran repetint i l’antiga normalitat serà substituïda per una altra més atenta a la salut de tots i totes. Ens podem vacunar contra la covid-19, però contra el soroll, hem de vacunar la ciutat. En mobilitat, la resposta està feta, testada i funciona. Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, Rosa Alarcón, Albert Batlle, carril bici per la Via Augusta, ja!
