Arquitectura
Jaume de Oleza
La Casa Gabriel Marimon està situada al carrer Jaume Piquet número 30, a Sarrià. Aquest carrer deu el seu nom a Jaume Piquet Piera, nascut l’any 1839 de professió gravador i paleta, però conegut per ser un destacat autor teatral. La casa Marimon és un edifici unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes d’alçària, construït l’any 1905 pel mestre d’obres Josep Arnau i Piera.
És un petit edifici modernista de façana simètrica: la planta baixa, està acabada amb un estuc que imita els carreus; a primera planta, disposa d’un balcó que recorre tota la façana de forma irregular i sinusoide, molt característic del modernisme de l’època. Està sustentat per dues grans peces escultòriques com si fossin medallons, realitzades amb motius florals. El balcó disposa d’una barana de ferro forjat que s’adapta a la seva curvatura, i s’engreixa a la part inferior.
Dues grans balconeres presideixen la façana de la planta principal, rematades cadascuna també, per uns grans medallons adornats amb detalls florals. La segona planta es caracteritza per una composició de sis finestres d’arc lobulat, que gràcies a la superposició d’un pla més separat de la façana, s’inscriuen en uns arcs de mig punt. Aquest canvi de pla permet la formació de la cornisa i la rematada superior de l’edifici. Aquesta planta es distingeix de les anteriors, per tenir una motllura en forma de gran arc rebaixat que recorre la façana, i que delimita la part superior de l’edifici amb estuc que imita carreus. Un edifici clarament modernista amb algun detall d’estil clàssic.
El mestre d’obres Josep Arnau i Piera
Josep Arnau i Piera (1870- 1907) va ser un mestre d’obres que va construir molts edificis, principalment al barri de Sarrià. Cal destacar les quatre cases del carrer Carrasco i Formiguera, la Casa Grases al carrer Major de Sarrià, així com la casa Pelegrí Masó, també al carrer Major de Sarrià, aquesta darrera amb una clara influència d’estil clàssic.
El 1757 la Real Acadèmia de las Nobles Artes de San Fernando, a Madrid, va reconèixer la professió de mestre d’obres, creant el títol per al seu exercici. A partir d’aquest moment, desapareix el model gremial per convertir-se en una titulació professional. L’any 1855 el Decret Luján instaura el títol d’aparellador en substitució del de mestre d’obres. Fins aleshores, són molts els professionals com Josep Arnau que projecten i construeixen moltes obres amb una qualitat inqüestionable.
Jaume de Oleza, arquitecte a www.cwork.cat
