Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

La casa Josep Sendrós al passatge Mulet, una aposta per la construcció artesanal

Un treball del mestre d'obres Eusebi Climent Viñolas, que fa de la senzillesa de la casa un edifici singular

Publicat el 5.12.2022 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa Josep Sendrós està ubicada al passatge Mulet número 6. És un edifici construït entre mitgeres l’any 1912, pel mestre d’obres Eusebi Climent Viñolas (1860-1917). Va ser un projecte de reforma sobre unes cases unifamiliars que s’havien construït feia aproximadament 50 anys abans. La casa consta de planta baixa i dues plantes d’altura, el primer pis disposa d’un balcó corregut que es sustenta per unes mènsules amb detalls clàssics.

Destaquen les llindes de les finestres amb relleus de motius florals, però el més vistós de la construcció és el cordó d’obra revestit amb trencadís ceràmic realitzat amb els colors blau i blanc. Un cordó que recorre i emmarca amb formes corbes, la planta superior i dibuixa tres petites obertures de forma semicircular. Aquest cordó defineix, al mateix temps, un petit balcó també de formes corbes situat al terrat. Un detall que sobresurt del pla de façana i que es conjuga amb una barana de forja que s’adapta de forma molt harmoniosa a la curvatura del balcó. Un treball d’una complexitat formal que fa de la senzillesa d’aquesta casa un edifici singular.

Publicitat

La part superior de la casa, a partir del primer pis, deixa de tenir l’arrebossat llis de la planta baixa, per incorporar uns carreus rugosos, simulant un encoixinat petri molt pronunciat. Un conjunt amb una clara vocació modernista que aposta per la construcció artesanal, deixant de banda qualsevol element que es pogués entendre com un producte industrial.

Pintura de la casa Josep Sendrós © Jaume de Oleza

El modernisme va ser un moviment, que en arquitectura va servir, gràcies a la seva innovació, per expressar de manera molt potent la identitat catalana d’una burgesia molt sensible a l’art i que estava molt atenta a les noves tendències i els corrents moderns. Eusebi Climent Viñolas, va ser un mestre d’obres català, una professió que va ser precedent del títol d’arquitecte, i que va desaparèixer a principis del segle passat quan es va normalitzar la titulació d’arquitectura.

Climent va ser membre de la Junta Consultiva de Mestres d’Obres, i entre les seves obres destaquen la casa del carrer Dominics número 24, per al mateix propietari Josep Sendrós, construïda dos anys després de la del passatge Mulet, amb una clara influència d’aquesta darrera, amb elements similars com són el cordó de trencadís que recorre la façana i el balcó del terrat. També va construir la torre de Josep Fabré, així com un altre habitatge al carrer Dominics número 26.

Jaume de Oleza és arquitecte 

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Edifici Mas de Miquel: característiques i curiositats

Situat a l'avinguda Diagonal, destaca exteriorment per la seva grandiositat; va ser construït per l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras i promogut pels marquesos de la Pobla de Claramunt

Casa al carrer de Pomaret, 14: característiques i curiositats

El carrer santgervasienc conserva un conjunt de cases modernistes construïdes per l’alta burgesia catalana entre finals del 1800 i principis del 1910

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La casa Reñe: característiques i curiositats

Un habitatge unifamiliar del Putxet que mostra una cara més domèstica del modernisme, amb detalls ornamentals però allunyat de les grans construccions de l’època
spot_img

La Copa Sarrià es consolida amb 1.000 assistents en la segona edició

El Sant Ignasi es va coronar campió de la Fase d'Honor davant l'Olympia-Viaró, mentre que el CF La Bonanova es va adjudicar la Fase de Plata

Dos mesos de l’esvoranc de l’L9

Els nous terminis allarguen el retorn d'una part dels veïns fins a principis del 2027; els afectats denuncien el desgast emocional, reclamen més certeses i alguns s'organitzen en una plataforma per defensar els seus drets

Josep Arnau Piera, el mestre d’obres que va transformar el Sarrià de finals del segle XIX

Va signar prop de 170 projectes entre 1872 i 1905, va treballar per algunes de les grans fortunes de la vila i va deixar una empremta encara visible al centre històric de Sarrià

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí