Arquitectura
Jaume de Oleza
La Casa Llorens Gelambí està situada al carrer Balmes cantonada amb el carrer Sant Elies. És un edifici d’habitatges construït l’any 1941 per l’arquitecte Francesc de Paula Nebot Torrens. Consta de planta baixa i cinc plantes d’altura i àtic, d’estil clàssic amb influències de les Beaux Arts. Aquest estil deu el seu nom a l’Escola de Beaux Arts de París, que representava l’academicisme francès i que ràpidament va ser incorporat per arquitectes d’altres països. Aquest corrent, basat en la simetria i els detalls ornamentals d’índole historicista, era molt proper a l’eclecticisme.
En aquest edifici es pot observar la simetria compositiva a la cantonada de l’edificació, així com la gran profusió d’elements provinents del classicisme més ortodox. Aquest estil troba les arrels en les grans obres d’arquitectura de la Grècia clàssica. L’any 1946 es va construir l’edifici del costat, al carrer Balmes número 303, que es va projectar com una ampliació d’aquest.
El cos semicilíndric del xamfrà coronat amb una cúpula revestida de pissarra, juntament amb molts dels seus detalls com les pilastres, els frontons corbs, les mènsules i les balustrades, denoten un caràcter monumentalista amb clara influència de l’arquitectura clàssica. Aquest cos semicircular representa una estratègia potent per resoldre la cantonada i com una ròtula que articula les façanes dels dos carrers. Els esgrafiats, que només apareixen a la darrera planta amb dibuixos geomètrics, contrasten amb la pedra artificial del revestiment de la façana. Les balustrades dels balcons de les dues primeres plantes i a les terrasses canvien a les plantes 4a i 5a, on són de ferro forjat. Aquest canvi determina una composició basada en la varietat formal d’elements i detalls historicistes, que representen, un cop més, l’essència que defineix l’edifici.
Els cànons clàssics també són visibles a l’estructura formal del conjunt de l’edifici. La planta baixa, que inclou l’entresol a manera de basament amb els paraments de façana com a encoixinat, es diferencia clarament del cos central de la construcció. Aquest últim es separa de la part superior de l’edifici mitjançant una cornisa que divideix materialment la façana. La distribució interior correspon a un tipus d’habitatge per a una classe mitjana-alta, amb una gran superfície. Un edifici representatiu de la postguerra, amb un estil que es va desenvolupant durant dues dècades un cop acabada la Guerra Civil i que en certa manera pretenia contribuir a formalitzar una trama continua de la ciutat.
Francesc de Paula Nebot Torrens (1883-1965) va ser catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i el seu director, així com tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Algunes de les seves obres destacades van ser el Palau de Pedralbes, conjuntament amb l’arquitecte Eusebi Bona, i el cinema Coliseum de la Gran Via. Al concurs anual d’Edificis Artístics de la ciutat de Barcelona, l’any 1918 va obtenir la primera menció per la Casa Carme Oliveres d’Aixemús, i l’any 1919 una menció per l’edifici del carrer Casp número 59.
Jaume de Oleza és arquitecte i autor del llibre ‘Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera’
