Salut
Glòria Vilalta
Escric aquestes ratlles hores abans que arribi el dia del meu aniversari. Sempre m’ha agradat celebrar-lo. Per a mi, fer anys és celebrar que estic viva, que continuo endavant, que encara tinc l’oportunitat de viure i fer moltes coses. Estaria bé fer-ho cada dia, ser-ne conscient i agrair diàriament que tenim un dia més d’existència en aquesta llar temporal que és la Terra. L’aniversari és, per a mi –sé que no ho és per a tothom–, un dia per celebrar. Potser això també és el que fa que m’agradi fer anys: poder-lo compartir amb les persones que estimes o que comparteixen amb tu aquell moment, dia o època.
Necessitem sentir-nos part d’un grup, d’una família, d’una societat, d’un equip, d’una feina o d’una activitat setmanal. Necessitem compartir, socialitzar i comunicar-nos. Amb més o menys intensitat i freqüència, tots –o la majoria de les persones– ho busquem. Fa poc vaig assistir a un treball d’una noia jove sobre la solitud. Em va sorprendre la seva profunditat. Havia partit de la solitud de les persones grans, que és una part de la societat que en general està molt sola, però no n’és l’única. Com ella deia, hi ha solitud forçada i hi ha solitud buscada.
A vegades busquem la solitud. Com vaig exposar en el darrer article, de tant en tant necessito silenci, i aquest silenci el trobo en la solitud (en aquest cas, buscada). Però no sempre és així. A vegades ens podem sentir sols estant acompanyats: ens podem sentir sols simplement per incomprensió. Pensar, actuar o sentir diferent no és fàcil de compartir. A vegades compartir-ho pot portar més dolor si la persona que ho rep no té l’empatia o escolta suficient i necessària per entendre i acceptar la diferència. Ens podem sentir sols per moltes coses, segurament tantes com el nombre de persones que hi ha. Potser per això, perquè en algun moment o altre tots ens sentim sols, poder compartir i celebrar en companyia és important.
Celebrem que estem vius, que tenim família, amics, companys, veïns o desconeguts amb qui compartir la vida! Celebrem que –com diu una tia àvia que tinc la sort de veure de tant en tant– “la vida sigue”.
Glòria Vilalta i Grau és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, feng shui i benestar personal
