El Faristol
Eduard Sant i Chalois (@Eduard_Sant)
Dijous 13 de desembre, nit grisa i freda de prehivern al barri del Farró. En canvi, a l’interior del Nota79, ambient càlid i expectació màxima mai vista fins aleshores. La prova més clarivident ho trobem en el fet que les entrades per aquest concert d’una de les figures actuals més respectables del panorama musical en llengua castellana, vigent Premio Nacional de Las Música Actuales, i cap de cartell de nombrosos festivals, es van esgotar setmanes abans. Actualment, poques vegades es pot gaudir de Christina Rosenvinge actuant en una sala de format petit.
Durant tres dates i en tres sales diferents (Nota 79, Depósito Legal a L’Hospitalet i Els Pagesos a Sant Feliu de Llobregat), Rosenvinge va clausurar el nou cicle ClubCircuit que organitza l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) per tal de reivindicar aquestes sales de petit format embrió de molts músics.
Amb 10 minuts de retard de rigor esperant que s’acabés d’omplir la sala, Christina Rosenvinge (guitarres, veu i teclat) acompanyada de Toni Díaz (baixista i teclista) i Juan Diego Gosálvez (bateria) van aparèixer a sobre l’escenari acompanyats d’una forta ovació.
Després de la respectiva salutació als assistents, Rosenvinge va afirmar estar especialment intrigada per aquest concert, ja sigui pel fet de debutar aquesta gira en format trio com sobretot després d’un viatge en furgoneta des de Madrid amb forces contratemps inclòs una punxada de rodes que va provocar que no tinguessin tota l’estona desitjada per assajar.
La fortalesa emocional masculina
Al llarg de pràcticament una hora i tres quarts, Rosenvinge va repassar bona part del seu flamant i recomanable desè treball en solitari Un Hombre Rubio en què s’endinsa en la fortalesa emocional masculina assumint diferents identitats: un pare, un fill, un amant, deixant oberta la possibilitat que per mitjà de l’ús masculí estigui parlant de si mateix. A més, per delícia dels seus incondicionals, va viatjar a treballs anteriors amb temes com La Distancia Adecuada, La Muy Puta, La Joven Dolores o Canción Del Eco, entre altres temes.
Les noves relectures dels temes en format més íntim van prendre una atmosfera hipnòtica
Aquestes estranyes circumstàncies que van acompanyar el viatge, es van ressentir en el transcurs d’un concert que va anar de menys a més de manera evident. La seva primera mitja hora va ser clarament un tanteig musical entre Rosenvinge i els seus músics. Les noves relectures dels temes en format més íntim van prendre una atmosfera hipnòtica, elegant, deixant sense paraula als espectadors que ovacionaven un cop finalitzat cadascuna de les interpretacions respectives.
Aquesta bona comunió entre músics i espectadors sumant-hi el fet que Rosenvinge reconegués alguns dels seus seguidors més fidels, va fer dissipar tots els dubtes inicials als músics. És aleshores quan es va poder gaudir del millor de Rosenvinge que al llarg dels seus pràcticament 40 anys de carrera ha aconseguit sorprendre i seduir a diverses generacions.
Com a cirereta final a aquesta vetllada especial al Nota79, els darrers minuts de Piedra Angular (tema que conclou també un Hombre Rubio), mentre Toni Díaz i Juan Diego Gozálvez tocaven a ritme de vals, Rosenvinge va baixar de l’escenari per ballar amb un espectador davant la sorpresa de l’afortunat i de la resta dels presents.
