Opinió
Xavier Boned – Mossos d’Esquadra
Durant els mesos de confinament, des de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de Mossos d’Esquadra vam seguir rebent demandes d’assessorament per part d’educadors i pares sobre casos d’assetjament a través de les xarxes socials. Aquesta és una de les problemàtiques habituals que afecten al jovent, ja sigui en l’àmbit escolar com en el social.
Quan l’assetjament succeeix en l’àmbit escolar en diem bullying, paraula anglesa derivada de bully, que pot ser un verb amb el significat “intimidar” o un substantiu que es pot traduir com a “fanfarró, provocador o pinxo”.
El bullying consisteix en la pràctica d’actes violents o intimidatoris constants sobre una persona en l’àmbit escolar, realitzat per una o diverses persones, amb l’objectiu d’agredir físicament o psicològicament, de fer sentir insegura la víctima, o per entorpir el seu desenvolupament a la classe. Les conseqüències d’aquest assetjament són danys psicològics i emocionals en els joves afectats. Acostuma a ser practicat contra nens/es i joves que es diferencien dels seus companys per diferents motius, i que tenen dificultats per a defensar-se o es mostren submisos per la seva baixa autoestima o inseguretat.
Avui dia, amb la implantació i l’evolució de les tecnologies, l’assetjament mitjançant les xarxes socials està a l’ordre del dia, traspassant els límits de l’escola i de la llar, fent que el control parental esdevingui una missió realment complicada. Les víctimes ja ho poden ser a tota hora, amb el conseqüent patiment que això representa. I és precisament per aquest motiu que treballar la responsabilitat dels menors és la millor arma per abordar el problema. Entre tots hem de treballar per conscienciar els joves sobre aquesta problemàtica.
En l’assetjament entre joves són freqüents la suplantació de perfils de xarxes socials, els insults, la difamació, les amenaces i el sexting. Sexting és un anglicisme que es refereix a l’enviament de missatges sexuals, eròtics o pornogràfics, per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació. En molts casos, el jove assetjat és protagonista d’aquestes imatges sobre les quals ha perdut el control i l’assetjador o assetjadors en fan difusió afegint comentaris ofensius.
Per afrontar aquestes problemàtiques el paper de pares i mares és determinant a l’hora de conscienciar els fills sobre les normes bàsiques de seguretat a la xarxa. Molts dels problemes que es poden trobar els joves a Internet es produeixen per no seguir aquestes normes, moltes d’elles de sentit comú, com no ensenyar imatges despullats ni realitzant actes sexuals, utilitzar contrasenyes segures i no compartir-les amb els amics, desconfiar de nous amics que hem conegut a una xarxa social, no fer a la xarxa el que no faríeu al món real, limitar les persones que poden accedir a la informació personal, i explicar als pares immediatament que algú ens ho està fent passar malament.
En cas de dubte, hi ha dos telèfons on podeu obtenir més informació sobre aquesta problemàtica: 116 111 Infància Respon (Generalitat), o 900 018 018 (Ministeri d’Educació).
