El Racó del Veïnat
Sindicat d’Habitatge de Cassoles
No volíem tancar el curs sense oblidar l’enèsima frase cèlebre proclamada des de les institucions demostrant la incapacitat d’aquest sistema de garantir habitatge digne per a tothom. “Hem fet múltiples desallotjaments, sense ordre judicial, signats per mi, que no hauria de ser així” va afirmar públicament Jordi Silva, cap dels Mossos de Sarrià – Sant Gervasi. I sense despentinar-se va afegir: “Segurament parlen amb l’inspector que ha ordenat més desallotjaments dels que coneixen. Qualsevol dia puc acabar jo amb un problema legal”.
Sembla mentida que un dels suposadament responsables de seguretat del nostre territori pugui arribar a vanagloriar-se públicament de ser qui més persones ha fet fora de casa seva, i de fer-ho de manera il·legal. Però no és mentida, això va passar al Consell de Barri del passat mes de maig i no ha tingut cap conseqüència. Mentre Jordi Silva deia aquestes paraules, a Catalunya, més de 1.500 famílies havien quedat al carrer des d’inicis 2026, sota una ordre de desnonament per no poder pagar lloguers i hipoteques inabastables. Una realitat que patim al districte amb un preu mig de lloguer de 1.680€ al mes, que ens obliga a les veïnes de classe treballadora a destinar-hi més de la meitat del nostre salari i a les joves a haver de marxar per independitzar-nos.
Des del Sindicat d’Habitatge de Cassoles no podem estar més en desacord amb el missatge de Jordi Silva i tot el que representa la seva figura, però sí que coincidim amb dues coses.
La primera és “que no hauria de ser així” que s’executin desnonaments sense ordre judicial. La majoria de desnonaments exprés són ordenats amb la falsa excusa del delicte flagrant, és a dir, amb l’argument que les famílies acabaven d’entrar a l’immoble quan no era veritat. Una forma fàcil de saltar-se la llei sense cap mena de fiscalització, sense mencionar que partim d’una llei injusta que permet que la gent visqui al carrer mentre bancs i grans tenidors acumulen habitatges i especulen amb un dret. Una llei que mai no podrà ser justa mentre la base de la nostra societat siguin les desigualtats entre les persones.
La segona cosa amb què coincidim, és que Jordi Silva qualsevol dia hauria d’acabar amb un problema legal. Per nosaltres seria important que aquest dia arribés quan abans millor per deixar de posar la seguretat ciutadana en mans de xèrifs de la propietat privada. Una suposada seguretat que posa tots els recursos i esforços en grans dispositius de desnonament en comptes de posar-los en garantir que tothom tingui un lloc per viure. En quin moment hem tergiversat així la idea de seguretat?
Aquest curs ens apuntem la frase cèlebre del cap dels mossos de Sarrià – Sant Gervasi a la llarga llista d’intervencions públiques gravíssimes de polítics, jutges i forces de seguretat. Mai no oblidarem cites com “El Sindicat d’Habitatge de Vallcarca i el Sindicat d’Habitatge de Cassoles estan fent una funció absolutament distorsionadora i pertorbadora” d’Albert Batlle, actual tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona pel PSC; o “Perseguirem els delinqüents, expulsarem del nostre territori els immigrants il·legals i protegirem la propietat privada, perquè qui ocupi un habitatge surti amb una puntada de peu al cul al minut u”, d’Ignacio Garriga, actual president del grup Parlamentari de Vox a Catalunya.
El moviment per l’habitatge, organitzat des de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya, no oblidarem mai les seves paraules, perquè ens permeten apuntar cap a l’estructura, les lleis i les polítiques que volem canviar d’arrel.
