El Racó del Veïnat
Pol Gelpí
Treballo com a mestre d’educació primària en una escola situada a tocar del parc Natural de Collserola. Cada matí, un autobús em porta des de fora de la ciutat fins al començament de la Diagonal i camino carrer amunt, per González Tablas, fins a arribar a l’entrada del centre. El camí és agradable i el comparteixo amb tot de famílies que fan el mateix recorregut per arribar a l’escola. De pujada, al matí, i de baixada, a la tarda, ens acompanya una llarga filera de gairebé 30 arbres. Alguns d’aquests són del gènere Robinia, uns exemplars que poden créixer molt alts i que ens delecten amb una floració abundant justament en aquests mesos de primavera on últimament la calor comença a apretar de valent abans d’hora. És justament en aquests dies, on més s’agraeix la mitja ombra que ens regalen en aquest carrer tan transitat per a infants, famílies i treballadors.
Aquest darrer curs escolar 25-26, el carrer González Tablas ha estat en obres durant bona part del curs. S’ha renovat la vorera del costat on hi ha plantada aquesta filera d’arbres. Així que cada matí i cada tarda, he pogut anar veient els avenços d’aquesta obra. Clarament, es veu com hi ha una organització de l’espai i del temps, on treballen màquines i persones, a la vegada que es manté la seguretat dels vianants i dels vehicles, garantint el pas del transport públic i l’entrada i sortida de vehicles particulars dels garatges que hi ha al llarg del carrer. Tot plegat, una molt bona feina de coordinació. Malauradament, dins d’aquest pla tan ben orquestrat, hi ha uns personatges que no s’han tingut en compte: els arbres.
Tot i començar correctament protegint els arbres de possibles xocs amb la maquinària, col·locant fustes al voltant del tronc, he anat veient com, un a un, els seus escocells s’anaven omplint de ciment fins a envoltar completament l’escorça. Això, òbviament no és una bona pràctica de manteniment i cura dels arbres de la ciutat.
La frustració que em provocava veure-ho, em va fer escriure una queixa a l’Ajuntament de Barcelona, on explicava el perill per la salut de l’arbrat en posar ciment fins a tocar del tronc, fet que pot emmalaltir els arbres i acabar provocant la tala prematura d’aquests o el trencament de branques en haver-los debilitat. A més, també tindran menys espai per absorbir l’aigua de pluja a través d’un escocell impermeabilitzat pel ciment. Per acabar-ho d’adobar, els operaris van enllestir-ho tapant cadascun dels escocells amb terra, deixant una imatge final que la feina estava, aparentment, ben feta segons els procediments i criteris tècnics. I així m’ho va fer saber l’Ajuntament, responent que tot estava en ordre.
Penso que després d’un inici d’estiu prematur amb l’onada de calor al maig, seguida de dues més la primera quinzena de juliol, protegir l’arbrat urbà no és una qüestió a debatre. Cal que les institucions en garanteixin la protecció amb fermesa. Només cal una simple obra mal controlada per carregar-se anys de creixement d’una filera d’arbres.
